dilluns, 22 de novembre del 2010

Trail Serrella - Aitana. Miradors de Pedra

Quan la cosa vol...
Tot va començar un diumenge avorrit en casa. Obric el Google Earth, amplie per Serrella i com la cabra tira al monte, començe a pensar com es podria enllaçar Serrella amb Aitana. Ho enllaçe de mala manera i pose la foto del caramelet al facebook, per a que els xiquets anaren picant hahaha i això volien ells!

Comença a apuntar-se la gent i amb l´ajuda de Vicent, un amic de Vicent sala; aconseguim pulir algunes errades i deixar una ruta niquelà. Sobre el paper, clar. Faltava tastar-la in situ.

Posem dia, el 20 de novembre, ho preparem tot, i a Guadalest a les 6 del matí mos vam vore Vicent, un altre Vicent, Fernando, Jose Eduardo, Bernardo, Jonatan (a qui encara no coneixia) i jo.

Amb els frontals, començem seguint la ruta de la Mitja Lluna (castellet-mallà del llop-pla de la casa) fins el Collado Borrell. El dia es ventós i fa fred, i jo ho agraisc...m´agrada el fred. Apleguem al Collado i entren en territoti comanche, l´unic lloc del recorregut on anem a improvisar per a baixar. Per on vaig marcar el track no es viable baixar, pero provem per un pas on la cresta fa un claret, i bingo! Trobem un PR del que no he trobat informació i per una senda fotuda fotuda, baixem.
Una volta baix, decidim evitar carretera i aventurar-nos (mai millor dit) pel camí que el mapa topogràfic marca com "camí de l´ombria". Un camí per l´ombria, persupost, molt verd, amb molta vegetació. El camí va perdent-se, es fa senda, i cap al final es fa barranc. Molt guapo i salvatge. Per sort no ha plogut massa ultimament i aconseguim creuar el barranquet sense mullar-nos.
Ara ja eixim a la civilització, i per camins de terra i asfalt apleguem a Confrides, on havia deixat el cotxe amb algo de menjar i líquid.

Fernando, que la pròxima setmana té cursa a Murcia, deicideix abandonar ací- Ens sap mal, perque sabem que si no ve a Aitana acabarà penedint-se...però bó...
Vicent va amb el turmell tocat ja fa rato, però és un tio dur, i no dubtem que vindrà fins el final, com aixina va ser.

Enfilem de Confrides cap a la Font de l´arbre per camí asfaltat, i seguim per la pista que va per baix del cim, fins que el gps marca la senda que va al passet pel qual eixirem al cim. Apleguem dalt, cansats però molt contents i crec que orgullosos quan des d´allí podem vore des d´on venim i tot el recorregut que hem fet. Les vistes durant tot el dia son impresionants, mirem cap on mirem, estem en uns miradors impresionants i tenim la sort de poder-los gaudir, i fer-ho tot en un mateix dia. Som privilegiats, que collons!
Per la senda cimera, passem per les simes del Partagat, i en aplegar al Coll de Tagarina, decidim baixar ja per pista cap a Benimantell i Guadalest.

En acabar els gps marcàven 51km amb uns 2600m+, en 10h30´contant un parell de parades.

Em vaig quedar amb les ganes de seguir per la senda cimera, tal i com tenia marcat al track, per a baixar cap a Guadalest per el pas de després del Penyó Molero i se me ha quedat el rumrum...aniré algun dia a provar-ho.



Track ací

Video de la ruta:

Trail Serrella-Aitana from santivalles on Vimeo.



Un dia genial, per un lloc genial, amb una gent genial...que més es pot demanar?

Que estigueu bons!

Variadet

Ja sé que tinc el blog abandonat. La gossera m´embarga. Però no he estat parat ni molt menys. Entrenaments amunt i avall, i la "2on cursa de muntanya Gegant de Pedra a Segària"

Resumint:
Dels entrenaments el més destacable és que he començat a fer més velocitat (que sóc un caragol i dec millorar), i entrenant ja puc fer 10km a 4´41"...donant-ho tot. I també que vaig fer la circular del Barranc del Infern en 1h50´, el meu millor temps sens dubte. Aixó de entrenar més velocitat es veu que funciona.



I al Gegant de Pedra també molt content, vaig fer el meu primer top 100, amb un temps de 1h47´crec que va ser. Una cursa molt atractiva, tot i ser curta i per això massa ràpida per al meu gust, ho vaig passar molt bé i vaig entrar en la posició 94.

Ara a fer temps per a la pròxima, que serà la Mitja Marató Serra d´Oltà, on vaig debutar l´any passat i espere baixar el meu temps...no serà difícil...només conseguint no agarrar una pàjara com l´any passat ja tinc molt temps guanyat.

Salut a tots!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Integral Serres de Novelda

No pot ser...entre al blog de Vicent, veig que ha escrit que vol enllaçar totes les serres de Novelda de un tiró, li dic que si s´anima Fernando jo també vaig, i el dissabte a les 7:30 del matí estava a Novelda hehe aixina de senzill.

Vicent ens havia preparat una ruta fotuda, no tant pel desnivell i kms ( 40km i 1700m+), sino pel tipus de terreny. Es va salvar perque ens va amagar un parell d´avituallaments de luxe, perque sino no ho conta xD

Començem per la primera, el Montagut. No és massa alta, però una pujada molt vertical amb una part final de cresta i trepades, que si m´haguera vist Talo no s´hauria cregut que jo anava per allí. I la baixada igual, pero al contrari...i jo cagaet de por.

D´ací vam anar per camins i pistes entre ceps de raïm (que bé ho tenen éstos de Novelda, ceps emparralats per a no desllomar-se hehe) a buscar la Serreta. Ací vam pujar muntanya a través, per la via ràpida, i de la mateixa manera vam baixar. Les sendes fins el moment, o no existien o no les trobàvem.




Baixem de la Serreta per a buscar el Cid. Era el cim gros del dia, una pujada dura per "senda" (que no vam trobar)de 200 a 1000m d´altitud en molts pocs km. Com no sabíem per on pillar el sender del PR, vam fer lo que estàvem fent tot el dia...marcar una linea recta des d´on estàvem fins al cim i tirar muntanya a través hehe La pujada va ser molt penosa, en molts llocs de 4 pates i sense saber bé si anàvem pel "camí" correcte. Jo només pensava en com baixariem d´allí si ens haviem equivocat i aquell cim tenia un tallat per darrere, baixariem rodant... Per sort ho vam endevinar i vam aplegar al cim. Encara no haviem fet 17km i ja estàvem molt cansats.





I la baixada del Cid, qué? per PR i molt espaiet. Es molt empinada i pedregosa.
Després venia un tram d´enllaç per anar a la zona de Betíes i la Mola. Aquest tram anava per un paisatge de pel.lícula de l´Oest, i era prou asequible, pero com estàvem ja cansats tampoc vam còrrer massa.

Apleguem als peus de Beties, Fernando, Vicent i jo. Carmen i Javier se´n havien anat abans per compromisos familiars. La pujada cap al cim, la endevineu? hehe Si, si...muntanya amunt. I la baixada pel mateix lloc.

Cansats però contents perque ja teniem el repte de Vicent al punt de mira, per camins vam apareixer a la Mola. La única pujada senzilla del dia! Tota per pista i sender. Menys mal que va deixar esta per al final...perque si aplega a deixar una de les altres muntanyes, no sé si l´hauriem tirat de dalt a baix xD



Ara ja quedava baixar cap on teniem els cotxes, i fer-nos unes cervessetes comentant el dia. Un bon dia per les muntanyes amb bona companyia, i el repte de Vicent a la saca!




Que estigueu bons!

divendres, 24 de setembre del 2010

BOTAMARGES 2010. Superior!

Estava escrivint la crònica, però estic desganat...i com la meua història és la mateixa que la de Jessi i Vicent, i ells ja la han contada, per a qué repetir quan puc posar l´enllaç? hehe

Resumidísimament: Vaig entrar el 107, després de 11h28´, 63km i 3000m de desnivell positiu. Casi el mateix temps que vaig passar amb Jessi, Vicent i Fernando; els meus companys d´una cursa que volía fer en solitari i mira per on, la vaig fer en bonísima companyia i vam passar un dia de p**a mare, de la que ens han quedat un bon grapat de rises i anècdotes que recordarem molt de termps. Gràcies!

Crònica de Jessi

Crònica de Vicent

Ara unes fotets:











L´any que vé torne, sí o sí!

Que estigueu bons!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Més de Botamarges (li gastaré el nom!)

El diumenge a les 3 del matí sonava el despertador...ho sé, no cal que em digueu lo mal del perol que estem... A les 5 del matí haviem quedat a Forna alguna gent de Tierra Vertical, per anar a entrenar la segona part de Botamarges.

Apleguem a les 5, deixem cotxes allí i amb altres cotxes anem a L´Orxa, des d´on ixiem.
Començem tranquils i sense correr molt, a un ritme per mi perfecte, pero en aplegar dalt els de "La llebra" començen a tirar i jo a remolque tot el sant dia, fins que vam aplegar a Forna. Vaig aplegar prou fundit, en estat pre-pàjara, i es que els abusos es paguen, i el meu ritme no té res a veure amb el ritme d´aquesta gent i voler-los seguir es una reclam per a la fundida física.

El recorregut de categoria, el genoll flipe de lo bé que el tinc, la gent de pm, avituallament mòbil, i cervesseta per acabar.

Enllaç dades gps, clicka ací



En 11 dies tindrem davant al bou. Ja parlarem. Que estigueu bons!

dissabte, 28 d’agost del 2010

Entrenant Botamarges

Esta setmana volia fer un carro de km, cosa que no ha pogut ser possible. Intentaré fer-ho la pròxima setmana.
Hui he anat al Barranc de l´Infern a fer una volta que tenia pendent i a gravar el video de la setmana anterior, de manera decent. per això he anulat el video antic, i ara enllaçe el nou. No sé si vos agradarà, a mí em flipa hehehe
I damunt ha segut el dia en que més ràpidament he fet la circular, 2h03´...ara quan passe la calor i Botamarges s´haurà de intentar baixar de 2h...ja tinc un nou xurro-repte xD

trailrunning barranc del infern from santivalles on Vimeo.



Que estigueu bons!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Correries. Calor a cascoporro.

El dissabte vaig anar al Barranc del Infern a pegar-li 2 voltetes. Pegue la primera molt a gust i tardant 2h10´, i això que anava reservant per a la segona volta, que anava gravant videos amb la càmera del mòbil i que vaig estar uns minutets parat explicant-li a uns turistes la ruta.
Començe la segona i molt bé, aprete intentant baixar el meu millor temps, fins que...pujant a les juvees de dalt, supose que per la calor i la soligana que pegava, em va pegar un baixó de "cágatelorito"...i ja vaig acabar la volta amb el xip de "senderista tranquilet"...

Ací vos deixe el meu primer video. Es veu pitjor que mal, però fa il-lusió hehe Ho tornaré a gravar amb la càmera de fotos que trau videos molt millors.

barranc de l´infern calorassa trailrunning movie from santivalles on Vimeo.



A més de k.o. fisicament, vaig acabar amb dolor a la planta dels peus...i es que les Salomon XT wings, estan ja rebentaetes. Per la vesprà vaig anar a Ondara i vaig replegar unes Asics Trabuco 12, que com ja han tret el model 13 estàven d´oferta.



De moment les he probades "de paisano" i es veuen molt cómodes i amb molta amortiguació. Ideals. La única pega que veig, a priori, és la sola...m´agradaria amb tacos més grans.

Que estigueu bons!

dissabte, 14 d’agost del 2010

Botamarges 2010. El repte de lo que queda d´any

En acabar l´estiu començen tots els corredors a reprendre els entrenaments en serio, i planificar-se la temporada, i jo per a variar vaig al contrari que el món...lo que s´anomena popularment, "fer el singuanguo"... m´he passat l´estiu pegant-li a les sabatilles i la bicicleta per a poder aplegar bé a Botamarges.



Botamarges, per a qui no ho sapia, és una cursa de muntanya que es celebrarà a Forna. El recorregut consta de 63km amb casi 3000m de desnivell positiu, i una dura ascensió cap al km 20, que ens deixarà al cim de la Safor.
L´any passat quan es va presentar la prova, només feia setmanes que havia començat a correr, i encara que ens feia il.lusió fer-la en la modalitat de caminants, ens vam rajar i no la vam fer. Però les coses han canviat i el dia 18 de setembre, a les 6 del matí ixirem de Forna disposats a passar-nos una dotzena de hores patint i rabiant per la muntanya.



Que estigueu bons, i que jo complete els 63km sense problemes fotuts(que de lleus segur que en tindré un bon grapat)!

Corrent amunt i avall

L´altre dia quan pujava cap a Bernia des de Xaló, vaig vore una paleta que indicava una senda < camí de les planisses-cases de bernia 3h30´>.
Vaig estar buscant per internet, i no vaig trobar informació, i molt menys el track. I això no pot ser, algú tenia que anar a gravar eixe track per a que la gent no es perda...i allà que vaig anar jo.
El dijous vaig matinar i de bon matí ja estava a peu de senda. Es una senda molt divertida per a córrer, amb una miqueta de tot: ziga-zagues per pedra, pinarets, argilagues, boniques vistes, ...
Vaig aplegar a Cases de Bernia, i com al camel em quedava poca aigua, vaig seguir cap a la font de Bernia. I després ja vaig tornar pel mateix camí pel qual havia anat.

Van ixir casi 23km, amb 670m+ en 3h25´.
Enllaç de wikiloc

--------------

Hui han segut 17,30km amb 377m+ pels camins del poble. En 1h49´
Enllaç gps

Queda apenes un mes per a Botamarges...ara toca un parell de setmanes apretant, i fent alguna eixida llarga setmanal corrent per muntanya, entre 30-40km. I les 2 últimes setmanes amb més tranquilitat, rodant i au.

dilluns, 9 d’agost del 2010

De tot un poc, i res de trellat...

Pensaveu que ja havia abandonat el barco o què?
Els entrenaments han continuat, que la cursa de l´any està a la revolta del cantó.
Els normals en bici i alguna carrereta a peu pels voltants de casa; i els "no normals", que en tinc un parell que comentar:

1/2 botamarges
Vam quedar un dia, tatín, Oscar i jo, per a fer la primera mitat de Botamarges. Vam pegar-nos la matinada del segle, a les 5 del matí estàvem a l´Orxa deixant un cotxe, i amb l´altre vam anar a Forna des d´on ixiem de ruta.
Ens vam riure molt, ho vam passar molt bé, ens vam cansar, vaig consumir el meu primer gel, i tot genial fins que...(redoble de tabalaet...prrrrr)ens vam adonar que les claus del cotxe de l´Orxa les teniem dins el cotxe que teniem a Forna. Aixina que, vam pegar mitja volta i cap a Forna. Aixina i tot va eixir un bon entrenament de uns 30km. Es que som de lo que no hi ha...

vivac al cim de Bernia
Açò no conta com entrenament, pero com vam fer cim i ens vam riure molt, pose alguna foto i au.

Aproximació



Arrapant




Cresta i Penyal



Intento de foto nocturna



Castell de l´Olla d´Altea



Serra del Ferrer









El meu récord amb pedals
Hui he batut el meu rècord, de distància i desnivell amb la bicicleta. Han caigut 98km amb casi 1800m+, ratatatatatatataa!!! I estic tant content com cansat hehe
Pensava repetir la ruta "Bernia doble". Ixint de Teulada, aplegar a Xaló passant per Bernia, i tornar pel mateix lloc, però...he vist la llum!!
Jo es que vaig sempre a la meua. Ser autodidacta mola, però a voltes no avançes hehehe El cap de setmana, un dia, parlant de bicis amb Toni, li vaig comentar que jo quan ve una costera puta, faig més força tirant amb els braços del manillar que amb les cames (era un dir...), i ell em va dir que això ho feia mal, i que necessitava baixar plat o pujar pinyo.
Jo, evidentment no li vaig fer ni cas...pero hui, quan pujava Bernia he pensat: xe, i si Toni tinguera raó? I l´he fet tot amb el plat xicotet...i quin canvi! No he patit ni la mitat i clar...he vist la llum i m´he flipat.
Per a celebrar-ho anava a fer-la bonica. Bernia-Coll de Rates-Bernia- a casa a dormir. Aixina ha segut.
I jo que em pensava que el plat xicotet era per a quan ja no podies amb l ànima...i no veges el partit que se li trau! La ignorància és bonica...si la té un altre!



Bueno, tornem als pedals. Baixe Bernia i enfile cap al Coll de Rates. Per a variar, una flaca m´ha desfet el monyo pujant, però...Oscar Freire no ha pogut amb mí. Sé que sona fantasma, pero ha segut aixina...venia darrere de mi (jo ni sabia que era ell, clar)a 300 o 400m, quan un home que anava amb la roda punxada m´ha demanat ajuda perque no li quedàven càmares. He parat a socórrer-lo i en aixó ha passat Freire, l´home li ha demanat un parxe i aquell ha dit que només duia camares de les seues. Tot això sense parar-se...i res, ha ixit disparat. No ha pogut fer-se amb mí, no hahahaha
Total, li regale la càmara a l´home, qui molt agraït s´ha oferit a convidar-me i mil coses més; i jo ale, cap avall a per Bernia II. Ací ja feia caloreta...eren les 12 del migdia quan he començat a pujar i ja m´han vingut pensaments d´eixos de les curses llargues:" veges jo en este sol que faig ací", "açò serà precís estes animalaes?", "aplegue a casa i no torne a fer açò en la vida",...i tonteries d´aquestes que saps que demà ja ni recordes.

I despres de 6h31´he aplegat a casa amb la marca del sillí gravada al cul.

Dades del gps

dimecres, 28 de juliol del 2010

Entrenament nocturm per Botamarges-land

Com ja vaig dir: "Deu els cria i ells es busquen per a fer les animalades junts" hehehe Et voilà!



Aixina com qui no vol la cosa, crec que va ser Ximo va dir un dia: "xe, i si quedem una nit per a entrenar la mitat de la cursa de Botamarges?"...aixo volien els patos. Es comenta al foro, comença a animar-se la gent, i al final, el dissabte erem 16 flipers a la Plaça de Forna, disposats a aplegar despres de 30km i 1500m+ , ben entrada la nit a L´Orxa, on ja haviem deixat alguns cotxes.

Comença la actuació per pista i senda divertida, fins aplegar a Villalonga.





Ací som la diversió del poble hehe Normal. Les 21h, tot el poble pel carrer, i 16 personatges carregats amb motxilles i bidonets travessant el poble. Parem al Mercadona i a la Font dels 16 xorros (no cal que explique perque s´anomena aixina :p), eixiem a xorro per cap. Allí vam menjar, vam carregar aigua que degut a la humitat impresionant que feia ens la acabàvem enseguida, i al cap de una horeta, vam seguir la marxa buscant el maldecap del dia. Bueno, de la nit: El pic de la Safor.

A la senda d´ascens vam aplegar ja amb 20km prou corredors a les cames, i crec que entre açò i la humitat ens va passar factura a tots...pero..."somos ultrarunners, coño!" i ale, cap amunt amb el cap mirant a terra.

Apleguem casi dalt, fem una paradeta técnica entre bromes i rialles, i ja tocava baixada fins L´Orxa en festes. Baixant es podia sentir al fons la música de la orquestra, i xino xano, al poble vam aplegar.





Si a Villalonga erem els raros del poble, a L´Orxa no et dic res...damunt anaven, la mitat del poble, mamats ja, i només feien que preguntar-nos on teniem les bicicletes, i que si erem ciclistes, i coses aixina...es veu que L´Orxa és mtb-city. Mos vam fer un refrigeri, i cap a casa. A les 5 del matí aplegava jo.

Una vesprada-nit de categoria, entre gent de categoria i un ambient bonissim. Va sobrar humitat i res més.

Dades del gps

Que estugueu bons!

dissabte, 17 de juliol del 2010

Bicicletejant. El dia que 7 flaques em van fundir pujant el Coll de Rates.

Durant la setmana he ixit amb la bici 3 dies, pels voltants de casa. En total uns 60km i 1200m+.

Hui tocava la grossa. M´imaginava un dia redó, i casi casi ha segut aixina.
El pensament era anar fins Aixortà, o el Morro Blau, passant pel Coll de Rates i tornant per Castells.
A les 7 del matí estava ja amb l´equip de "bisiclista" i cap al Coll de Rates. Com sempre, començe fundit, i pense: "vaig a reventar, vaig a morir, perque el cos encara està gelat", pero també com sempre, al cap de 30 minuts les pulsacions van al seu lloc i ja em trobe bé.
De Alcalalí a Parcent m´apareix davant un home amb una bici de carretera i em flipe jeje Veig que vaig apropant-me i abans d´aplegar a Parcent és víctima (senyor quina burrera...l´home aniria a pegar una volteta de tranqui, i el picat va i l´avança. Diguent-li "bon dia", tot s´ha de dir, que sóc picat, pero educat xD).
Pare a Parcent i l´home continúa cap a Benigembla. Bec i menje algo al costat de la maquineta del stoppomat. Estic tentat de apropar-me i traure el ticket, o el que s´haja de traure, no sé jo aixo com funciona, pero mire el rellotge i em faig el meu stoppomat particular tirant cap al Coll de Rates.
Xino xano, al meu ritme, aprete però aguante perque el matí serà llarg i no vull morir al primer port jeje I quan portava 2-3km de port, apareixen els vengatius...7 bicis de carretera, 7. M´han adelantat sense miraments! Bueno, es quedaven mirant la meua super-bici i saludant, i per sort per a ells ningú ha fet cap somriure al mirar la bici, o haurien segut víctimes de la orbea de ferro xD
En 38 minuts he aplegat dalt, i ni rastre de la cuadrilla. He mirat la web i crec que el record de pujar està en 16 minuts...ja em queda menys.



Ara tocava baixadeta (i pujadeta) cap a Tàrbena. Abans del poble, girar a dreta i cap a Castells (més puja-baixa uff).El sol començava a calfar, normal. Passe per baix d´Aixortà i estic tentat de seguir per carretera cap a Castells i oblidar-me, però...haurien suposat massa derrotes per a un mateix dia. I sapiguent que venia una costera llarga i xunga (com una familia de gitanos), me´n vaig cap al camí que va a la Font dels Teixos.
Vaig a ser sincer...hi ha un lloc on la costera s´empiiiina, i he hagut de posar el peu a terra. Pero he caminat 20m. i he tornat a pujar a la bici. Plat xicotet i amunt, patint i rabiant. Aplegue dalt, faig la foto de rigor, i en lloc de girar a esquerre cap a la Font dels Teixos, tire a dreta cap al Castellet (baixadeta hehe "ante la duda, la más...la más p´abajo).



Aplegant al Castellet.



Per pista baixe fins Castell de Castells, i cap a Benigembla per la carretera, que tot i estar tallada, es pot passar amb bici. I xino xano, per camins i tocant alguna carretera, despres de 6h06´, amb 85km i 1500m+ als pedals, aplegue a casa amb cara de pocs amics.



El casco em vé gran, ja ho sé...que voleu que faça? si a sprinter no tenen espill davant de la paradeta dels cascos... i com em pensava que mel posaria 2 ratos també tenia igual...

Enllaç dades gps

Que estigueu bons!

ps. El dissabte que ve mampendré les correries per la muntanya. Hem quedat per a fer un entreno de Botamarges semi-nocturn...Deu els cria i ells es busquen per a fer les animalades junts xD

dissabte, 10 de juliol del 2010

Bicicletejant. Les coses bones van de 2 en 2. Bernia doble.

Com ja sabeu, les coses bones van de 2 en 2. Les natilles, les pagues extres, les...(no em feu dir-ho que tots ho heu pensat...bruts! xD).

He matinat per a anar a Bernia amb la bici. La idea era fer una eixideta llarga per vore com funciona el cos. Tire cap amunt de bon matí, per Pinos, i llevat dels últims 3km abans d´aplegar dalt, on hi han algunes rampes on tinc que posar la reductora, en aplegar dalt em trobe bé. Això no pot ser...pensava que açò anava a ser mortal, i més ara en estiu... i estava dalt i amb ganes de marxeta...i he tingut la xorrà de idea de baixar cap a Xaló i tornar a pujar.



Baixe cap a Xaló. Que gustet dona baixar! Vaig a la gasolinera, compre aquarius, i torne cap amunt...ara més cansat i amb més calor...i amb més mal de cul (em cague amb els sillins minimalistes!!).
Cansat i acalorat, però sencer, aplegue a Cases de Bernia per segona volta al dia, i per a variar una miqueta he anat a la Font de Bernia. Bec, i enfile cap avall.



I per Senija he baixat a Canor, camp de futbol de Teulà city, i a casa.
80km amb 1400m+ en 5h20´
Enllaç dades gps

Ara un parell de dies de descans, i altra volta al ataque, que només queden 2 mesets per a Botamarges!

Au!

dimecres, 30 de juny del 2010

Canvi de terç. Ara, bicicleta.

Per ací encara no ho havia comentat. Ho faré ara:
Com els genolls no els recupere ni a la de tres, la fisio em va dir que o deixava de correr tant o deixaria de correr a la força.
Em va recomanar natació o bicicleta, que son esports de baix impacte a les articulacions, i que ajudaven a muscular les cames, la qual cosa també m´interessava.
De nadar oblidem-nos, la piscina de casa té 8m. i per a fer una sesió com déu mana, hauria de pegar-li 2000 voltes xD
Per tant, vaig desempolsar la bicicleta que em vaig comprar quan media 1´50cm, que es tota una reliquia de 18 anys. En aquella época la bici estava bé, perà al costat de les màquines d´avuí en dia...fa risa. Lo que tenia clar es que no anava a gastar-me ( i menys ara)600-800euros amb una bici que no sé si gastaré, per tant vaig portar la reliquia al mecànic per a posar-li canvi i frens nous...i al ataque!

Fa només 1 setmana que la gaste, i ja li he prés gustet. La bicicleta és moooolt més agraïda que correr, i a les baixades et recuperes de categoria. Corrent no recuperes fins que no te´n vas a dormir jeej
Estic gratisimament sorprés perque pensava que patiria més. Des del primer dia que vaig començar a enfilar-me costeres amunt (ei...el vici és el vici...)i no tan sols no he sentit cap molèstia, sinó que em trobe benissim i crec que tinc un ritme (modo fantasma ON) prou decent xD



Vos mola, eh???

Supose que si tot va com va, no tardaré massa en canviar-li el cuadro i lo que tinga falta de canviar per a deixar una bicicleta decent, perque tot pinta a que d´ara en avant será una part fundamental dels entrenaments.

El diumenge vaig fer la primera eixida seria. 40km amb uns 900m+ en casi 3 hores. Teulada-Abiar-Benitatxell-Cumbre del Sol-Font Santa-Fonts del Poble Nou-Abiar-Bous-Canor-Berdica-Samt Jaume-Teulada
http://connect.garmin.com/activity/38301632

I hui me´n han eixit 30, pegant voltes per la Font de l´Horta, estació de Benissa-Sant Jaume-Barranc del Pas...
http://connect.garmin.com/activity/38754458


Ale, ja està posat al dia. Ja puc anar-me´n a dormir

Au!

divendres, 18 de juny del 2010

Cavalls del Vent. Mission: Failed

Jo no sé per quin motiu, des de que vam començar la ruta, ja veia als companys Vicent, Ximo, Fernando i Carmen que no paraven de parlar, i sobretot Vicent fent bromes, Ximo cantant...i jo no em veia amb ànims perque per a seguir el ritme del grup anava ja a tope. Com era de nit tancada, vaig pensar que igual era pel nerviós, o pel mal de cap que havía tingut des de que haviem parat a dinar.
El cas es que seguiem i quan venien costeres, podia aguantar el ritme, pero anava a tope sempre per a no quedar-me despenjat.




Vaig pensar que seria cosa del menjar. Ja de dia vaig començar a menjar plàtans, barretes, coca-cola...i la cosa anava a pitjor. Damunt anàvem a per la pujada dura del dia, la del Niu de l´Àliga. Crec que el que més em motivava de la Ruta era aquesta pujada, 1600m del tiró...i aplega el dia i no podia. Ací ja em va vindre al pensament la retirada.
Una miqueta més avant,conscient de que fer-ho en sub24 era impossible, en aplegar al refugi del Serrat de les Esposes -53km- vam abandonar Ximet i jo. I allí ja estava Rafa que tenia també problemes estomacals.

Llevat de la rabia per no poder haver acabat la ruta, que crec que tenia prou ben preparada amb entrenaments correctes, el cap de setmana va ser genial. Els paisatges de 10, la gent de 15, l´oratge es va comportar i no se li pot demanar molt més a un cap de setmana per allà dalt.

Només deixar constància de la gent que més gravada se m´ha quedat:
Vicent, Carmen i Fernando, els companys de cotxe, que va ser un no parar de riure.
Ximo i Rafa, companys de penúries i de part del viatge.
Paco i Manolo, 2 grans esportistes i millors persones.
Fran, és un cas especial de persona, i la dona un altre.
I especialment Blai, que es va oferir a vindre a replegar-nos al refugi i dur-nos al de Estasen. A canvi de res i sense saber ni quí èrem (encara que la nit anterior vam parlar 2 minuts).

No tinc desig de venjança, hui per hui no em motiva tornar a Cavalls per acabar-ho. Es més ràbia interior, perque vaig entrenar bé, sé que podia haver-ho fet bé, i encara no sé on està el fallo. Supose que serà la altura, però ves a saber...
Ara el que tinc son més ganes de entrenar per aplegar a les que vinguen en òptimes condicions.

Pròxima parada: Botamarges.

Au!

dilluns, 7 de juny del 2010

Correries. Pre-Cavalls del Vent. Kms de tranqui.

Volia fer una eixideta amb prou kms i un desnivell massa acusat, però sense complicacions. No tinc ganes de fer-me mal a tants pocs dies de arrear cap als Pirineus.
La cosa ha segut, eixir de casa cap al camp de fútbol, per la carretera de l´Abiar cap a Benitatxell, pujar al cim del Puig Llorença, baixar cap a la senda que va a la Cala Llebeig per a seguir per la carretera del Portet fins Moraira. He parat a fer un kit kat a la gasolinera, m´he fotut una coca-cola, he plenat el camelbak d´aigua, i he seguit cap a la Cala de l´Andragó i per Urbanitzacions cap a Teulada de nou, passant pel Barranc del Pas per a fer alguna costereta més.
Ha segut una eixideta tranquila i sense maldecaps, només que aplegant al poble ja feia un sol prou fort i la calor anava agobiant.

Han eixit casi 32km, amb uns 1000m+, en 4h42¨

Enllaç dades gps

La pròxima entrada serà bona, no vos la podeu perdre hehhe pròximament...

diumenge, 30 de maig del 2010

Correries. Pels voltants de Finestrat

Ahir dissabte, matinet, eren les 7h del matí, aplegava a la Font del Molí on havia quedat amb Vicente per a fer ruta pels voltants del poble.
Ell es coneix la zona molt bé, i jo només sé pujar el Puig pel Carreró i pegar-li voltes com si estiguera tonto jeje Es va oferir a acompanyar-me i mostrar-me molts altres llocs i per a mí ha segut sorprenent, i això que ens hem deixat moltes coses per veure.

Han eixit 23km amb uns 1500m de desnivell positiu, en 4h33´. Enllaç dades del gps

Au!

divendres, 28 de maig del 2010

Pròxim repte: Cavalls del Vent

Cavalls del Vent és una travessa circular, que passa pels 8 refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La travessa té 97 km amb uns 10.400m de desnivell total acumulat.



El recorregut pot fer-se amb 3 modalitats:

-Travessa. Per a la gent que vol fer-lo contemplant el paisatge i parant a fer varies nits als refugis.

-Sub36. Per als que volen fer el recorregut per baix de 36 hores, que permet fer una nit al refugi durant la travessa, sense encantar-se molt.

-Sub24. Per als que volen fer-la non-stop, sense parar-se apenes.

Per a prendre part en cadascuna de les modalitats, al pas per cada refugi t´han de cunyar la tarjeta de participant,per a que quede constància del teu pas.



La gent de Tierra Vertical han planejat l´excursió, i allà que ens hem apuntat. Anem a fer-la en la modalitat 24h. El tema serà ixir a les 00:00 de la matinada del dissabte 12 de juny des del refugi LLuis Estasen, i aplegar abans de les 00:00 de la nit del dissabte al diumenge. Eixa nit tenim previst dormir al refugi, i a l´endemà cap a casa.



Dos setmanes queden. Ja vos ho contaré. Que ganes tinc! Web de Cavalls del Vent

Els entrenaments van bé. La setmana passada vaig anar a Aixortá, Castellet i el Morro Blau. Van ixir 32km amb 1300m+ en casi 5h. Dades del gps, fes click

I demà, si no plou, toca Puig Campana, amb guia de luxe.

Au!

dilluns, 17 de maig del 2010

Correries. De tren a tren per dalt les muntanyes. Teulada - Dènia.

Com no ixc per les nits, perque si ixc me´n faig 3, i no tinc gana de tindre resaca...pues m´alçe matí i tinc males idees. Que no sé que serà pitjor per al cos...

La idea de anar des de l´estació de Teulada a la de Dènia ja feia temps que em pegava voltes dins del cap, i ara després del paronet de 2 setmanes, tenía ganes de fer-ne alguna "bona" i de pas que em vinguera bé de cara al últim repte previst, que ja el contaré, ja...

A les 7:45 aparque al costat de l´estació, em pose l´equip de superguerrer de l´espai, i me´n vaig cap a la Font de l´Horta mentres el sol i els animalets van despertant-se.




Passe pel costat de l´estació de Benissa buscant Berdica i abans d´aplegar, tire cap al polígon industrial, Canor i començen les costeres amunt que em deixen a la senda per la qual travessaré les Seldetes(o la mallà verda o serrillàs o com es diga).
Una vegada dalt, la senda es planeta i va entre argilages i matolls. Es molt divertida i sencilleta...anava jo tan "campante" quan de moment una cosa enmig la senda...això que és?ahhh una serp! i la bote hehe la pobra encara estava mig dormida i segur que es va quedar flipà.






Abans del meu horari previst, aplegue a Gata pel pont de ferro eixe nou que han fet. Vaig per dins de Gata on ja algunes persones em miren pensant: "este xiquet pareix que no estiga bé...corrent de bon matí amb un macuto que porta un tubet i un bastó penjant..." I vaig a la panaderia que no sé com es diu, de davant de l´estació. Em compre 2 empanadilles (bones, per cert) i una botella d´aigua que buide dins del camelbag. Ja que estic ací, vaig a vore l´horari del tren i veig que el meu serà el que ix a les 14:20 des de Dènia...però si m´espavile igual aplegue al de les 13:20. I em vaig espavilar i vaig eixir d´allí en un instant.



Creuant bancals de ceps que estan ara amb tota la fullaraca i fan goig, vaig cap a Jesús Pobre pel camí de la Font de la Rana. I a Jesus Pobre s´acaba lo bo...toca pujar al Montgó...que reburro sóc...amb tant poc que m´agrada el Montgó perque dalt no es pot ni caminar apressa i no es pot apoiar bé i sempre em faig mal els genolls...jo cap al Montgó. Xulo ahí!
Bé, tire cap amunt i per animar-me el dia, venen 4 gossos amb males idees a per mí. Els amos, sense fer ni intenció de lligar-los em diuen que "no hacen nada", pero a qui li ladren i li mostren les dents a 2 metres és a mí, que está cabrejant-me l´assumpte perque l´amo els crida però no ve a per ells. Crec que em té més por a mí perque li estic fent cara assassina, que jo als gossos jeje Com porte el bastó de trekking a la mà, tinc la brillant idea de alçar-lo amenaçant als gossos i cagar-me en tot bramant-los, pensant que els asustaria...JA! Encara es van posar més xulets, i vaig haver de gastar el bastó però per a mantindre´ls a ratlla. I lo que em faltava ja, una tia que anava amb el dels gossos em diu que la culpa és meua per amenaçar als gossos, "que sus perros son buenos y que no es normal". Lo que em faltava ja. Mentres mantenía als gossos a ratlla amb el bastó li vaig fer la explicació a la tia, i anava passet a passet fugint d´ells (per a que diguen que els homes no podem fer 2 coses al mateix temps...jo 3!!) i es va acabar la historieta.
Continue a la meua bola cap amunt, em trobe 2 excursions que em deixen passar només em veuen, jo salude i dic de broma que es que tinc el dinar al foc i tire cap al Cim.
Al Cim eren allí 40 i la mare, i 20 de ells estàven a punt de baixar. Aixina que...tocava arrancar abans que ells per a no pillar tapó. Menje un sandwich que porte anant anant i cap avall pegant botets, que és com millor es baixa.
Quan anava ja a girar cap al camí de les Colònies em veig un cabet darrere de un matoll...que es gira, em veu i s´alça amb un bot heheheh pobre xic...li vaig tallar la cagà.
Ja al camí de les Colònies, on en teoria es el lloc més propici de tot el recorregut per a còrrer, "no puedorrrr". Estava prou fundit, i anava alternant correr i caminar. Ací ja veia jo que a les 13:20 no aplegava ni de broma, aixina que vaig retallar per una senda que baixava cap a les Urbanitzacions per la via rápida i vaig arrear prou cansat ja cap a l´estació. I sabeu qué? A les 13:22 vaig aplegar...vaig vore ixir al tren i tot, de lluny. Mecaguen els trens puntuals! Després de 5h39´aplegue 2 minuts tard! Això segur que va ser per culpa dels gossos...!

I alli a l´estació vaig estar, a un banquet baix de un arbre, fins les 14:20.

35,5km
1000m+
5h39´

Si voleu el track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=907622

diumenge, 2 de maig del 2010

Trail Mitja Lluna. 4500m+ ,80km. Açò és precís? Finisher!

La meua aventura va començar el divendres, quan per la vesprà me´n anava cap a Alcoi a buscar l´hotel. Redeu quin hotel! Si pareixia jo el Marqués de la Marina...

Bé. Me´n vaig a dormir i a l´endemà a les 3:45 sona el despertador. Una duxeta, pensant-me que tardaria en vore l´aigua, desdejuni i me´n vaig al poliesportiu a replegar el dorsal, entregar la bolsa de material de recanvi que ens donarien al km44, i a esperar al bus que ens baixaria a Guadalest, lloc d´inici de la cursa.



Guadalest-Fageca km 0-23

Un ambient xulo en Guadalest, molta gent coneguda, salutacions i ganes de començar i vore que ens anava a dur el dia. Ixc al tran tran, pels voltants del embassament de Guadalest, amb els amics del foro, Vicent, Ximo i Rubén, parlant i cabilejant sobre les nostres possibilitats en la cursa. Anavem per Serrella, que jo em pensava que anava a ser la part més fotuda del recorregut (hahahah que bonica és la ignorància).Començen les costeres i jo enxufe la directa, pero vaig parant-me quan ho pense millor i entenc que el dia serà llarg. Apleguem al Castellet i allí estàven Talo i Víctor, que havien vingut a vore a David, Bernardo i a mí, clar jeje. Feia bon dia, passe la Mallà del Llop, Pla de la Casa i tot perfecte. Em trobava bé, i com ja havia perdut als companys vaig tirar una miqueta per a vore com reaccionava. Baixant a Fageca em vaig trobar a Fernando. Apleguem a Fageca, menje una miqueta, omplic el camelbag d´aigua, i com estar allí parat em fa desfici, ixc abans que ells, caminant tranquil.
Vaig 30´per baix de la meua espectativa més optimista i irreal, i la eufòria m´inunda.



Fageca-Beniarrés km 23-44

Ixc amb Miguel, i quan comença la baixada em deixe caure trotant molt suau. Serà la única part d´aquest tram on correré, perque per davant tenia el Benicadell i tocava anar reservant forçes. Pose 5ª caminant i aixina vaig tota la pista forestal fins catamarruc.
Pare al avituallament, menje, bec i ja començen a escoltar-se els trons de la tormenta que està formant-se justament cap on vaig ara. Em pose l´impermeable
i pel Barranc de l Encantada em cau el diluvi universal, pero no pare...pa que? si banyat ja estic! Entre a la senda i pareix un riuet, vaig amb els peus remullats i somíe despert amb la roba seca, les sabatilles i els calcetins que m´esperen a la borsa del km44. Començe a vore l´embassament de Beniarrés, pero fins aplegar al poble queda un rato llarg encara. Aplegue al avituallament més complet del dia, el de Beniarrés. Havien macarrons i tenia gana, pero la panxa estava algo rara i vaig preferir no mesclar massa, per si de cas. Trobe una cadira buida i em canvie de roba. Posar-me les sabatilles seques amb calcetins nous era una glòria. Menje algo més, omplic el camelbag d´aigua, li tire 2 pastilles de isostar i abandone l´avituallament. Allí ja es va quedar molta gent. La duresa del recorregut i el mal oratge estàven fent fredat.

Beniarrés-Agres km44-63

Ixc caminant espaiet, es veu el Benicadell, imposa i pense fer-me amb ell, però amb paciència. Comença la costera asfaltada, dura però al menys es pot progresar bé. Ojalà durara aixina fins el cim...però que va! Comença el meu primer Infern. La pujada és dura durísima, anava parant-me a rebufar, i entre boira, trons i pluja, que de nou havía aparegut a banyar-me els calcetins sequets... Aplegue dalt com puc, i busque la senda de baixada. Em tire 100m corrent cap avall, per a perdre altura, del susto que tenia de que em pegara algun tró al cap.
Escampa una miqueta i baixe amb un xic de Xàtiva, parlant fins que es para i jo tire cara avall per una pista prou bona.Em senc bé i amb força. prou gent parada i esgotada. De pulsacions vaig molt bé i estic motivat, pero de moment tinc ansietat per aplegar a Agres...encara ni havía passat pel túnel i ja volia vore Agres jeje No te queda ná! Pista amb molta pedra solta tocacollons, interminable. Ja va caiguent el sol i començe ja la pujada de asfalt cap al poble.
Ja tinc ahí el tercer avituallament i em veig bé. Ací em passen David i Bernardo, que estan fent una cursa com toca, de menys a més, i apleguen ací forts per afrontar l´últim tram del recorregut. Aplegant al avituallament començe a escoltar els aplaudiments de la gent del poble.
A Agres havía ambientillo guai. En gran part gràcies a Ana i Vicent, del foro Tierra Vertical, i els seus amics. Aplegue jo ovacionat...com mola hehe et penses que eres algú! Pare davant del avituallament i em note estrany...pajara del 18´5...em vaig marejar, em va agarrar fred i si no pille cadira hauria caigut. Que mal...volia abandonar. Et veus allí, a 5 minuts de fer-se fosc, asoles, cansat, gelat, marejat i rendit...i vols anar-te´n a casa. Jo ho vaig pensar i va faltar un cabell, però per sort allí estàven Vicent i Ana ajudant-me a passar el mal trago. Vaig estar no sé quan de temps allí amb ells, ells animant-me a seguir i tranquilitzant-me. Se me´n anava un poc el cap. Em lleve les sabatilles per a posarme els pantalons i me les torne a posar sense haverme posat els pantalons jeje 2 voltes igual. Anava a per menjar i tornava amb les mans buides. Anava a per aigua i em deixava el got...semblava una ànima en pena. Però gràcies a ells i als seus amics, em vaig decidir a seguir quan se me va passar el baixó i que vinguera lo que tinguera que vindre. Entre ovacions, com no jeje encenc el frontal perque ja era de nit, i cap al Moncabrer.



Agres-Alcoi km63-80

Mortal. El segon infern. En la última costera del poble em trobe a 2 xiquets pel carrer que em miren curiosos, els dic:" estibeu-me que no puc pujar" i van i es posen a estibar-me hahahaha si estan per allí els seus pares els dic que me´ls deixen fins Alcoi.
Nit ja tancada, hi ha lluna, però boires tapant-la. Entre els crits de mussols i òbiles començe a pujar, desfet, el Moncabrer. Sense vore a ningú per davant ni per darrere, em faig la idea de que em toca fer travessa en solitari i avant.
Xano xano aplegue dalt, cansat però orgullós i recordant tot el rato que estic allí gràcies a Vicent i Ana. Els dec ser finisher! En alguns moments no trobe les marques reflectants, li pose la llarga al frontal i buscant un poquet acabe trobant-les. Baixant cap a Alcoi veig llumetes més avant i em motive a tirar una miqueta més apressa per a anar amb companyia. Aplegue a ells, s´ofereixen a deixar-me passar, pero no passe ni de conya,em ve millor a estes altures la companyia que la presa. Era un xic amb qui ja havia coincidit baixant el Benicadell i un estranger al que l´aigua li havia desbaratat el frontal.
Per una senda molt dificultosa apleguem per fi a Alcoi, però encara ens quedava un últim patiment. Un altre cim, amb una baixada de pedra banyada per la pluja que ens va fer patir fins el últim moment. Anàvem tots molt mal a nivell de articulacions i la palnta dels peus, i baixavem per allí com baixaría una excursió del inserso. 5km ens havien dit que quedàven...un ou! Despres de més de 18 hores, cap a les 02:30 de la nit apleguem a la via verda. Planet i sense pedres...planet...que canya! Travessem el pont i els tunels de la antiga via del tren i ja es veu la meta. Anava esgotat, pensant com actuaria en aplegar a meta, si faria l´avionet, si besaria a terra, si m´emocionaria...i vaig aplegar com si res. Vaig respirar. No podia pensar molt. Em va aliviar aplegar, i res més.

Ni em vaig duxar ni res. No podía ni caminar. Me´n vaig vindre enseguida cap a casa, encara que em dormía i vaig parar a pegar una cabotada al cotxe. I aquesta ha segut la historieta de la meua primera llarga distància.
Va ser un dia moooolt dur, que no sé si repetiré, pero a nivell personal m´ha encantat viure´l.

Hui ja ho he asimilat. Sí, sóc finisher de la Mitja Lluna!!!!
Gràcies a Ana i Vicent, no em canse de dir-ho.

Que estigueu bons, que a mi em queden un parell de dies de estar fotut hehe Au!

Video de la eixida

dilluns, 26 d’abril del 2010

Fa un any que vaig començar a córrer!

Se me va oblidar posar l´últim entrenament guapo per Serrella. El vaig fer amb Vicent i Ruben, de Tierra Vertical, i no cal que vos mareje més, uns 35km i 2500m+ en 7h51´.

Ara de lo que toca parlar és de que fa justet un any que em va pegar per córrer. Des de que vaig anar a la Mitja d´Oltà com a caminant, amb Víctor i David, estava picat amb això de córrer per muntanya, però no vaig pegar l´impuls fins tal dia com hui de l´any passat. Resulta que el dissabte anterior van fer la Cursa Popular de Teulada (com el dissabte passat) i el dilluns en aplegar a la faena, parlant amb Pepe vaig fer conya del que havía quedat l´últim (idiota de mí), i Pepe em va dir: " tú que parles si tu no fas 10km corrent?"...



...silenci sepulcral...


i tenia raó, i em vaig cagar en la mar i vaig començar a pegar-li voltes al bancal i a deixar-me caure costera avall quan passejava a la gossa. I gràcies a això vaig descobrir este món que tants sacrificis i alegries suposa, i que cada dia m´agrada més. I a gaudir-lo mentres dure, o fins que m´ixca novia o follamiga i començe a fer-me plans millors per a cremar les energies que tinc acumulades hahahahah




Per cert, 4 dies queden per al Trail de la Mitja Lluna...allí sabré si m´enganxe definitivament o si envie les sabatilles, els calcetins, la motxilla, el gps, els pantalons, el impermeable que m ha costat una fortuna, el pulsómetre, i les camises técniques a mamar! Bueno, ben pensat...tinc massa diners invertits...seguiré corrent, que estem en crisis i no està la cosa com per anar canviant d´esport hehehe

Que estigueu bons!

divendres, 2 d’abril del 2010

Correries. Dobles parelles: Barranc del Infern x2. Puig Campana x2.

El diumenge passat li va tocar el torn al PRV147, conegut com el sender dels 6500 escalons, del Barranc del Infern a La Vall de Laguar. Com les coses fa un temps han deixat de ser normals...no anava a fer lo normal, que és pegar-li la volta circular. Tenia que pegar-li´n la parelleta. I aixina vaig acabar, agulletes fins el dimecres.

La ruta ja ho sabeu, escalons amunt i avall, sense treva. El gps va marcar 25,3km amb 1600m positius i els mateixos negatius, costant-me 4h33´ el acabar-la.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=809025





I hui, ja recuperat de les agulletes li ha tocat aguantar-me al Puig Campana. Volía anar asoles, però per no sentir a Talo, vaig accedir a que vinguera, pero cadascú al seu rotllo hehe Ell anava a fer una de les seues Talaes (Puig-Ponoig- i lo que surja), i jo per a variar...una doble. La circular del Puig Campana, pujant pel Carreró i baixant pel Coll dels Pouets. La matraca ha segut considerable i ja la primera pujada pel Carreró me la he presa amb calma...per sort..perque la segona pujada em costava alguna paradeta a rebufar i agarrar aire. El gps ha marcat 20,2km amb un desnivell positiu de 1980m i el negatiu similar. No he aplegat als 2000m + perque la segona pujada he passat de aplegar al cim...estava la senda petà de gent i jo estava ja algo ko. Tot i això he tardat 4h54´. Després he trobat a Talo i mos hem fet un parell de cervessetes i unes picaetes mentres em taladrava amb les seues Taloaventures xD

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=819644



I ara a fer el gos uns dies. Au!

dimecres, 24 de març del 2010

1 de maig, Guadalest, 8:00h. Trail Mitja Lluna.

La carn és dèbil, la burrera és gran, i les ganes de acabar una animalà d´aquestes és inmensa. Aixina que...a la eixida estaré, i a la meta intentaré estar també.

Curses 2 i 3. A parelles, "no hay dolor". Xàbia i Finestrat-

El dia 19 de març, dia del pare, vaig estar a la I cursa de muntanya de Xàbia.
En principi no volia anar perque ja estava inscrit a la de Finestrat, 2 dies després, però la carn és dèbil, i com no semblava molt dura...
I no ho va ser. Va ser una cursa divertida, rápida i senzilleta. Des de Xàbia, pujava a les Planes, baixava a Les Rotes i tornava a Xàbia, per senders i camins. Vaig acabar el 132 de casi 200, amb un temps de 1h34´, i per allí em vaig trobar alguns coneguts, del fòrum i no.

El dia 20, descans, i el 21 de bon matí cap a Finestrat, a per la segona del cap de setmana, la també debutant I cursa de muntanya Serra Cortina. No volia apretar, tan sols acumular kms, però ja a l´eixida casi em vaig quedar l´últim i això no es pot consentir tampoc...que jo no vull guanyar, però quedar l´últim tampoc hehe i vaig haver d´apretar...a tope anava! Remullat, enfangat, patint i pensant: "esta és la última"..., però quan aplegues a la meta...xe que gust! i se t´oblida el patiment i et sents bé...xe que no fa ni un any que córrec...i per a mí els que corrien 10km per planet eren màquines!

Això si, ja puc córrer que no se me fa planta de corredor xD



La cursa va estar de categoría, molt ben organitzada, amb terreny de tot tipus, avituallaments complets, ben marcada i tot mèl de romer. Al final ens vam juntar uns quants del fòrum: tatin, demarreitor, paconou, blackbeer, mañez, viruta, fernando i jo.



I ara s´han acabat les curses. Ara a entrenar fort per a la Mitja Lluna, que ja queda poquet.

Que estigueu bons!

diumenge, 21 de març del 2010

Correries V. 13-març-10 Serrella amb Fernando i Ximet. A lo bèstia.

Vaig quedar amb Ximet i Fernando per anar a fer una ruta guapa per Serrella. Vam quedar a Guadalest, però la ruta la vam començar des de la cua del pantà. Començem ja cara amunt, feía un dia grisós però bé...i vam fer cim al Castellet. De allí a la Mallà del llop, amb un fred que pelava i on vam trobar una miqueta de neu.
Baixem cap al Barranc del Moro per a pujar al Pla de la Casa:



Fem Pla de la Casa i baixem a la Font Roja a carregar aigua, i enfilem cap al cim de Serrella, la caseta del Guarda, com a punt final de la ruta.
Ara quedava tornar, casi res...
Baixant pel Barranc de la Canal:



Anant cap a la última pujada del dia. El Castellet:



Ens van ixir uns 36km, amb un bestial desnivell positiu de 2500m, a ritme tranquil, en 8 hores i una miqueta.

dijous, 4 de març del 2010

Correries V. Torne a Aixortà i el Castellet.

El dissabte passat vaig repetir la "Correries IV", allargant-la una miqueta cap al Morro Blau, fent cim al Castellet, per anar acumulant km pensant en provar-me.
Van eixir 36 km, amb 4190m de desnivell acumulat, en un temps de 6h 11´.
Menjant durant tot el recorregut i controlant-me les pulsacions. Vaig acabar amb la sensació de que podia seguir prou temps caminant, però no corrent.
El genoll prou tocat, però molt bones sensacions i ganes de continuar fent correries llargues.



El dissabte que ve, si no plou tornaré a reprendre els entrenaments de llarga durada, a partir d´ara controlant les distáncies i desnivells amb la nova filigrana, un gps Garmin Dakota 20.

Que estigueu bons!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Correries IV. Aixortà - Castellet.

...i després d´un temps sense poder fer la cabra pel problema del genoll...ja estic ací, i amb mals pensaments mmmuahahaha!

El dissabte, despres de poder entrenar amb prou normalitat durant la setmana, vaig decidir tirar a correr a la muntanya per a certificar la milloria del genoll.
Pensava fer el cim d´Aixortà (o Xortà, no sé segur com s´anomena) pujant per la pista i baixant pel mateix lloc.



Total eixirien uns 18km i 600m de desnivell positiu, però la mala idea i el mono de acabar un entrenament esgotat, m´atacava i, "per si de cas em trobava bé", em vaig omplir la motxilla.

Vaig tirar cap amunt, poc a poc, com sempre, i controlant-me amb el pulsómetre (cosa rara en mí, que només li faig cas quan comença a pitar màximes. I si es que el porte damunt...)sense pasar de 165ppm. La pujada molt bé, només vaig patir una miqueta els últims metres abans del cim, on la senda s´empedrega i s´empina.



Vaig aplegar dalt, i sense calfar-me molt el cap, vaig decidir que de baixar per on havía vingut, ni de broma hehe Baixe la senda, aplegue al refugi, faig uns estiraments per desengarrotar els genolls i per la pista entre pins, vaig cap al Castellet. Feia un dia de categoria, bon solet, però gens de calor...mel de romer!



En aplegar al Coll del Castellet, comença la costera matadora trencacames, i quan aplegue dalt no tinc valor de fer el cim - perdent-me la espectacular vista cal a l´embassament de Guadalest- i continúe recte per la pista que fent unes revoltes va cap a l`Area Recreativa de Castells i et torna al Coll.





I des del Coll, ara si, tornant sobre les meues passes, torne cap al cotxe per la pista.

Van caure 29,6km, amb un desnivell positiu de 1450m, en 4h47´...i jo més content que una pasqua per haver acabat tan sencer després del paró forçós.
Si algun runner asfàltic s´asoma per ací pensarà: "casi 5 hores per a fer 30km?vas anar a la pata coixa?". Ves, ves... :p ací tens el track (fes click)



Que estigueu bons!