dijous, 10 de març del 2011

Actualizando, que es gerundio

Al final ni recordaré la contrasenya, de tant poc que entre per ací...

Després de la mitja marató de pego, va vindre la carrera del coto, molt dura i molt de patir, la última part junt a Ferrús que em va donar prou la llanda i vaig haver d´aguantar com un campeó hehehe Però la carrera molt bé, molt xula, molt ben organitzada, ambientasso en meta, i vam fer 3 horetes justes. Podriem haver fet uns 10´menys, però per problemes tècnics no va poder ser. L´any que ve trenquem el crono i en pau. [modo xulet off]



Una setmana després del Coto vam anar a Finestrat a fer la rutassa de Vicent, l´encadenat del patiment...i tant que vam patir. No vam poder fer-la sencera, perque se´ns feia de nit, però lo que mos vam riure no té preu. Va ser un dia de categoria i ho vam passar pipa tot l´equip pre-g2Handiak (gran hermano 2). Vicent va fer pinya amb una part del grup per a canviar-li la ruta al altre Vicent, i no contaré més o en la pròxima em nominaran a abandonar l´entrenament... La ruta va ser de por, amb un final al Puig Campana, que les xicones es van fer com si res i el equipo B casi no vam aplegar dalt...





Després d´això, alguna eixida bona amb la bici vella, on em va costar pujar al Miserat per a callar boques, i d´on va vindre la iluminació divina que em va dir que devia canviar de bici i dibuixar amb Google Earth una ruta des de l´estació de Denia a la de Finestrat, passant per totes les muntanyetes possibles.

Dit i fet: La ruta ja está dibuixada, la NonTensProu2011 és inminent...


i la bici ja està ací:


Falta concretar el dia i que siguem capaços de fer la ruta sencera...que també és un tema important hehe

I de remat, i molt inesperat va ser el resultat de la mitja marató d´oliva...en principi anava a ser un entrenament bó per a les curses de muntanya, però em vaig flipar una miqueta i com em trobava bé vaig apretar lo que es va poder, i sense saber encara com vaig baixar 7 minuts el temps de la mitja de pego. Vaig entrar en 1h42´57" i més content que una pascua.



I ja està bé per hui. Esta setmana aniré a la carrera de Busot, quedaré per la cua perque el nivell és molt alt, i me´n tornaré a casa amb el cap catxo...

Que estigueu bons!




,

diumenge, 30 de gener del 2011

Posat al dia

Que si Nadals, que si entrenaments, que si gossera...i el blog sense actualitzar...xe, quina ruina!

Després del Serrella-Aitana, de destacable ha hagut:

El petament a la Mitja d´Oltà. Pensava jo que anava a baixar el temps de l´any anterior, però els 2 dies de febra durant la setmana em van deixar ko i prou vaig fer que vaig acabar, quina manera de patir. Em va eixir en 2h38´, 2 minuts més que el 2009. I vaig intentar anar pel meu compte 1 setmana després a demanar venjança, però encara vaig tardar 10´més jejeje Ja ho tornaré a intentar l´any que ve.





El dia de reis em vaig inventar un recorregut nou, que pot millorar-se anant cap a Gata, que té una miqueta de tot encara que no massa desnivell+.
El recorregut el vaig començar per la Font de l´Horta, tira cap a Teulada, puja als bous al Tossal Gros, baixem cap a Gata per la senda dels bikers, pujem per la via directa a les Seldetes, passem per Serrillás i baixem cap a Canor, Benissa i cap a Teulada.
Track del recorregut. Click!



També he fet 3 entrenaments pel Barranc de l´Infern. Un d´ells en solitari fent anada i tornada, en el que em vaig trobar a Talo per allí dins fent la cabra. I 2 entrenaments enllaçant el PR del Barranc amb el de la cresta del Cavall Verd; un dia acompanyat de Carlos (a qui estem portant al costat fosc), i un altre amb Ferrús i Jose Eduardo, del club Botamarges, que m´han adoptat.
Track pr barranc+cavall verd. Click!



Fa 2 setmanes vam anar a correr i coneixer el recorregut de la carrera del Coto, amb Carmen, Vicent i Fernando; i encara no tinc clar si em vaig riure més que vaig patir o al contrari jeje La setmana que ve és la carrera...que el totpoderós ens tinga en compte perque el patiment està asegurat. I que em lliure de cagar-me trepant com el dia de l´entrenament, on vaig estar 5 minuts sense saber si era pitjor pujar o baixar...mal susto.







I la definitiva, vinc ara de fer el meu debut asfàltic. Qui anava a dir-ho...I Mitja Marató Vila de Pego.
La muntanya supose que és més dura, però l´asfalt es moooolt pesat! M´estime més fer-ne 2 de muntanya que una de asfalt, i crec que no repetiré. Com a experiència i entrenament supose que m´ha fet bé però això d´anar tant pendent del rellotge, a les de muntanya no em passa. I si pete camine i em recupere, i baixant et divertixes i pujant et mors, i venen pedres, després fang, després arrels de pins,...és un no parar i molt més entretingut i sense tanta presió.
Al final hem acabat en 1h50´justos. Dalt o baix el que em pensava, pero no pensava que patiria tant...
(En breu alguna foto i l´enllaç.)

I la agenda que ja comença a moure´s. El 6 de febrer la Carrera del Coto, a Monòver. El 12 ultra-entrenament pels voltants del Puig Campana amb la gent que anirem a Juliol a Goierriko2Haundiak, amb la idea de començar a sumar.


I lo que vaja vinguent (Finestrat, Oliva,...) anirem colocant-ho com poguem.

Que estigueu bons!