Després del Serrella-Aitana, de destacable ha hagut:
El petament a la Mitja d´Oltà. Pensava jo que anava a baixar el temps de l´any anterior, però els 2 dies de febra durant la setmana em van deixar ko i prou vaig fer que vaig acabar, quina manera de patir. Em va eixir en 2h38´, 2 minuts més que el 2009. I vaig intentar anar pel meu compte 1 setmana després a demanar venjança, però encara vaig tardar 10´més jejeje Ja ho tornaré a intentar l´any que ve.
El dia de reis em vaig inventar un recorregut nou, que pot millorar-se anant cap a Gata, que té una miqueta de tot encara que no massa desnivell+.
El recorregut el vaig començar per la Font de l´Horta, tira cap a Teulada, puja als bous al Tossal Gros, baixem cap a Gata per la senda dels bikers, pujem per la via directa a les Seldetes, passem per Serrillás i baixem cap a Canor, Benissa i cap a Teulada.
Track del recorregut. Click!
També he fet 3 entrenaments pel Barranc de l´Infern. Un d´ells en solitari fent anada i tornada, en el que em vaig trobar a Talo per allí dins fent la cabra. I 2 entrenaments enllaçant el PR del Barranc amb el de la cresta del Cavall Verd; un dia acompanyat de Carlos (a qui estem portant al costat fosc), i un altre amb Ferrús i Jose Eduardo, del club Botamarges, que m´han adoptat.
Track pr barranc+cavall verd. Click!
Fa 2 setmanes vam anar a correr i coneixer el recorregut de la carrera del Coto, amb Carmen, Vicent i Fernando; i encara no tinc clar si em vaig riure més que vaig patir o al contrari jeje La setmana que ve és la carrera...que el totpoderós ens tinga en compte perque el patiment està asegurat. I que em lliure de cagar-me trepant com el dia de l´entrenament, on vaig estar 5 minuts sense saber si era pitjor pujar o baixar...mal susto.
I la definitiva, vinc ara de fer el meu debut asfàltic. Qui anava a dir-ho...I Mitja Marató Vila de Pego.
La muntanya supose que és més dura, però l´asfalt es moooolt pesat! M´estime més fer-ne 2 de muntanya que una de asfalt, i crec que no repetiré. Com a experiència i entrenament supose que m´ha fet bé però això d´anar tant pendent del rellotge, a les de muntanya no em passa. I si pete camine i em recupere, i baixant et divertixes i pujant et mors, i venen pedres, després fang, després arrels de pins,...és un no parar i molt més entretingut i sense tanta presió.
Al final hem acabat en 1h50´justos. Dalt o baix el que em pensava, pero no pensava que patiria tant...
(En breu alguna foto i l´enllaç.)
I la agenda que ja comença a moure´s. El 6 de febrer la Carrera del Coto, a Monòver. El 12 ultra-entrenament pels voltants del Puig Campana amb la gent que anirem a Juliol a Goierriko2Haundiak, amb la idea de començar a sumar.
I lo que vaja vinguent (Finestrat, Oliva,...) anirem colocant-ho com poguem.
Que estigueu bons!
