Els entrenaments han continuat, que la cursa de l´any està a la revolta del cantó.
Els normals en bici i alguna carrereta a peu pels voltants de casa; i els "no normals", que en tinc un parell que comentar:
1/2 botamarges
Vam quedar un dia, tatín, Oscar i jo, per a fer la primera mitat de Botamarges. Vam pegar-nos la matinada del segle, a les 5 del matí estàvem a l´Orxa deixant un cotxe, i amb l´altre vam anar a Forna des d´on ixiem de ruta.
Ens vam riure molt, ho vam passar molt bé, ens vam cansar, vaig consumir el meu primer gel, i tot genial fins que...(redoble de tabalaet...prrrrr)ens vam adonar que les claus del cotxe de l´Orxa les teniem dins el cotxe que teniem a Forna. Aixina que, vam pegar mitja volta i cap a Forna. Aixina i tot va eixir un bon entrenament de uns 30km. Es que som de lo que no hi ha...
vivac al cim de Bernia
Açò no conta com entrenament, pero com vam fer cim i ens vam riure molt, pose alguna foto i au.
Aproximació
Arrapant
Cresta i Penyal
Intento de foto nocturna
Castell de l´Olla d´Altea
Serra del Ferrer
El meu récord amb pedals
Hui he batut el meu rècord, de distància i desnivell amb la bicicleta. Han caigut 98km amb casi 1800m+, ratatatatatatataa!!! I estic tant content com cansat hehe
Pensava repetir la ruta "Bernia doble". Ixint de Teulada, aplegar a Xaló passant per Bernia, i tornar pel mateix lloc, però...he vist la llum!!
Jo es que vaig sempre a la meua. Ser autodidacta mola, però a voltes no avançes hehehe El cap de setmana, un dia, parlant de bicis amb Toni, li vaig comentar que jo quan ve una costera puta, faig més força tirant amb els braços del manillar que amb les cames (era un dir...), i ell em va dir que això ho feia mal, i que necessitava baixar plat o pujar pinyo.
Jo, evidentment no li vaig fer ni cas...pero hui, quan pujava Bernia he pensat: xe, i si Toni tinguera raó? I l´he fet tot amb el plat xicotet...i quin canvi! No he patit ni la mitat i clar...he vist la llum i m´he flipat.
Per a celebrar-ho anava a fer-la bonica. Bernia-Coll de Rates-Bernia- a casa a dormir. Aixina ha segut.
I jo que em pensava que el plat xicotet era per a quan ja no podies amb l ànima...i no veges el partit que se li trau! La ignorància és bonica...si la té un altre!
Bueno, tornem als pedals. Baixe Bernia i enfile cap al Coll de Rates. Per a variar, una flaca m´ha desfet el monyo pujant, però...Oscar Freire no ha pogut amb mí. Sé que sona fantasma, pero ha segut aixina...venia darrere de mi (jo ni sabia que era ell, clar)a 300 o 400m, quan un home que anava amb la roda punxada m´ha demanat ajuda perque no li quedàven càmares. He parat a socórrer-lo i en aixó ha passat Freire, l´home li ha demanat un parxe i aquell ha dit que només duia camares de les seues. Tot això sense parar-se...i res, ha ixit disparat. No ha pogut fer-se amb mí, no hahahaha
Total, li regale la càmara a l´home, qui molt agraït s´ha oferit a convidar-me i mil coses més; i jo ale, cap avall a per Bernia II. Ací ja feia caloreta...eren les 12 del migdia quan he començat a pujar i ja m´han vingut pensaments d´eixos de les curses llargues:" veges jo en este sol que faig ací", "açò serà precís estes animalaes?", "aplegue a casa i no torne a fer açò en la vida",...i tonteries d´aquestes que saps que demà ja ni recordes.
I despres de 6h31´he aplegat a casa amb la marca del sillí gravada al cul.
Dades del gps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada