Ahir dissabte, matinet, eren les 7h del matí, aplegava a la Font del Molí on havia quedat amb Vicente per a fer ruta pels voltants del poble.
Ell es coneix la zona molt bé, i jo només sé pujar el Puig pel Carreró i pegar-li voltes com si estiguera tonto jeje Es va oferir a acompanyar-me i mostrar-me molts altres llocs i per a mí ha segut sorprenent, i això que ens hem deixat moltes coses per veure.
Han eixit 23km amb uns 1500m de desnivell positiu, en 4h33´. Enllaç dades del gps
Au!
diumenge, 30 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
Pròxim repte: Cavalls del Vent
Cavalls del Vent és una travessa circular, que passa pels 8 refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La travessa té 97 km amb uns 10.400m de desnivell total acumulat.
El recorregut pot fer-se amb 3 modalitats:
-Travessa. Per a la gent que vol fer-lo contemplant el paisatge i parant a fer varies nits als refugis.
-Sub36. Per als que volen fer el recorregut per baix de 36 hores, que permet fer una nit al refugi durant la travessa, sense encantar-se molt.
-Sub24. Per als que volen fer-la non-stop, sense parar-se apenes.
Per a prendre part en cadascuna de les modalitats, al pas per cada refugi t´han de cunyar la tarjeta de participant,per a que quede constància del teu pas.
La gent de Tierra Vertical han planejat l´excursió, i allà que ens hem apuntat. Anem a fer-la en la modalitat 24h. El tema serà ixir a les 00:00 de la matinada del dissabte 12 de juny des del refugi LLuis Estasen, i aplegar abans de les 00:00 de la nit del dissabte al diumenge. Eixa nit tenim previst dormir al refugi, i a l´endemà cap a casa.
Dos setmanes queden. Ja vos ho contaré. Que ganes tinc! Web de Cavalls del Vent
Els entrenaments van bé. La setmana passada vaig anar a Aixortá, Castellet i el Morro Blau. Van ixir 32km amb 1300m+ en casi 5h. Dades del gps, fes click
I demà, si no plou, toca Puig Campana, amb guia de luxe.
Au!
El recorregut pot fer-se amb 3 modalitats:
-Travessa. Per a la gent que vol fer-lo contemplant el paisatge i parant a fer varies nits als refugis.
-Sub36. Per als que volen fer el recorregut per baix de 36 hores, que permet fer una nit al refugi durant la travessa, sense encantar-se molt.
-Sub24. Per als que volen fer-la non-stop, sense parar-se apenes.
Per a prendre part en cadascuna de les modalitats, al pas per cada refugi t´han de cunyar la tarjeta de participant,per a que quede constància del teu pas.
La gent de Tierra Vertical han planejat l´excursió, i allà que ens hem apuntat. Anem a fer-la en la modalitat 24h. El tema serà ixir a les 00:00 de la matinada del dissabte 12 de juny des del refugi LLuis Estasen, i aplegar abans de les 00:00 de la nit del dissabte al diumenge. Eixa nit tenim previst dormir al refugi, i a l´endemà cap a casa.
Dos setmanes queden. Ja vos ho contaré. Que ganes tinc! Web de Cavalls del Vent
Els entrenaments van bé. La setmana passada vaig anar a Aixortá, Castellet i el Morro Blau. Van ixir 32km amb 1300m+ en casi 5h. Dades del gps, fes click
I demà, si no plou, toca Puig Campana, amb guia de luxe.
Au!
dilluns, 17 de maig del 2010
Correries. De tren a tren per dalt les muntanyes. Teulada - Dènia.
Com no ixc per les nits, perque si ixc me´n faig 3, i no tinc gana de tindre resaca...pues m´alçe matí i tinc males idees. Que no sé que serà pitjor per al cos...
La idea de anar des de l´estació de Teulada a la de Dènia ja feia temps que em pegava voltes dins del cap, i ara després del paronet de 2 setmanes, tenía ganes de fer-ne alguna "bona" i de pas que em vinguera bé de cara al últim repte previst, que ja el contaré, ja...
A les 7:45 aparque al costat de l´estació, em pose l´equip de superguerrer de l´espai, i me´n vaig cap a la Font de l´Horta mentres el sol i els animalets van despertant-se.
Passe pel costat de l´estació de Benissa buscant Berdica i abans d´aplegar, tire cap al polígon industrial, Canor i començen les costeres amunt que em deixen a la senda per la qual travessaré les Seldetes(o la mallà verda o serrillàs o com es diga).
Una vegada dalt, la senda es planeta i va entre argilages i matolls. Es molt divertida i sencilleta...anava jo tan "campante" quan de moment una cosa enmig la senda...això que és?ahhh una serp! i la bote hehe la pobra encara estava mig dormida i segur que es va quedar flipà.
Abans del meu horari previst, aplegue a Gata pel pont de ferro eixe nou que han fet. Vaig per dins de Gata on ja algunes persones em miren pensant: "este xiquet pareix que no estiga bé...corrent de bon matí amb un macuto que porta un tubet i un bastó penjant..." I vaig a la panaderia que no sé com es diu, de davant de l´estació. Em compre 2 empanadilles (bones, per cert) i una botella d´aigua que buide dins del camelbag. Ja que estic ací, vaig a vore l´horari del tren i veig que el meu serà el que ix a les 14:20 des de Dènia...però si m´espavile igual aplegue al de les 13:20. I em vaig espavilar i vaig eixir d´allí en un instant.
Creuant bancals de ceps que estan ara amb tota la fullaraca i fan goig, vaig cap a Jesús Pobre pel camí de la Font de la Rana. I a Jesus Pobre s´acaba lo bo...toca pujar al Montgó...que reburro sóc...amb tant poc que m´agrada el Montgó perque dalt no es pot ni caminar apressa i no es pot apoiar bé i sempre em faig mal els genolls...jo cap al Montgó. Xulo ahí!
Bé, tire cap amunt i per animar-me el dia, venen 4 gossos amb males idees a per mí. Els amos, sense fer ni intenció de lligar-los em diuen que "no hacen nada", pero a qui li ladren i li mostren les dents a 2 metres és a mí, que está cabrejant-me l´assumpte perque l´amo els crida però no ve a per ells. Crec que em té més por a mí perque li estic fent cara assassina, que jo als gossos jeje Com porte el bastó de trekking a la mà, tinc la brillant idea de alçar-lo amenaçant als gossos i cagar-me en tot bramant-los, pensant que els asustaria...JA! Encara es van posar més xulets, i vaig haver de gastar el bastó però per a mantindre´ls a ratlla. I lo que em faltava ja, una tia que anava amb el dels gossos em diu que la culpa és meua per amenaçar als gossos, "que sus perros son buenos y que no es normal". Lo que em faltava ja. Mentres mantenía als gossos a ratlla amb el bastó li vaig fer la explicació a la tia, i anava passet a passet fugint d´ells (per a que diguen que els homes no podem fer 2 coses al mateix temps...jo 3!!) i es va acabar la historieta.
Continue a la meua bola cap amunt, em trobe 2 excursions que em deixen passar només em veuen, jo salude i dic de broma que es que tinc el dinar al foc i tire cap al Cim.
Al Cim eren allí 40 i la mare, i 20 de ells estàven a punt de baixar. Aixina que...tocava arrancar abans que ells per a no pillar tapó. Menje un sandwich que porte anant anant i cap avall pegant botets, que és com millor es baixa.
Quan anava ja a girar cap al camí de les Colònies em veig un cabet darrere de un matoll...que es gira, em veu i s´alça amb un bot heheheh pobre xic...li vaig tallar la cagà.
Ja al camí de les Colònies, on en teoria es el lloc més propici de tot el recorregut per a còrrer, "no puedorrrr". Estava prou fundit, i anava alternant correr i caminar. Ací ja veia jo que a les 13:20 no aplegava ni de broma, aixina que vaig retallar per una senda que baixava cap a les Urbanitzacions per la via rápida i vaig arrear prou cansat ja cap a l´estació. I sabeu qué? A les 13:22 vaig aplegar...vaig vore ixir al tren i tot, de lluny. Mecaguen els trens puntuals! Després de 5h39´aplegue 2 minuts tard! Això segur que va ser per culpa dels gossos...!
I alli a l´estació vaig estar, a un banquet baix de un arbre, fins les 14:20.
35,5km
1000m+
5h39´
Si voleu el track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=907622
La idea de anar des de l´estació de Teulada a la de Dènia ja feia temps que em pegava voltes dins del cap, i ara després del paronet de 2 setmanes, tenía ganes de fer-ne alguna "bona" i de pas que em vinguera bé de cara al últim repte previst, que ja el contaré, ja...
A les 7:45 aparque al costat de l´estació, em pose l´equip de superguerrer de l´espai, i me´n vaig cap a la Font de l´Horta mentres el sol i els animalets van despertant-se.
Passe pel costat de l´estació de Benissa buscant Berdica i abans d´aplegar, tire cap al polígon industrial, Canor i començen les costeres amunt que em deixen a la senda per la qual travessaré les Seldetes(o la mallà verda o serrillàs o com es diga).
Una vegada dalt, la senda es planeta i va entre argilages i matolls. Es molt divertida i sencilleta...anava jo tan "campante" quan de moment una cosa enmig la senda...això que és?ahhh una serp! i la bote hehe la pobra encara estava mig dormida i segur que es va quedar flipà.
Abans del meu horari previst, aplegue a Gata pel pont de ferro eixe nou que han fet. Vaig per dins de Gata on ja algunes persones em miren pensant: "este xiquet pareix que no estiga bé...corrent de bon matí amb un macuto que porta un tubet i un bastó penjant..." I vaig a la panaderia que no sé com es diu, de davant de l´estació. Em compre 2 empanadilles (bones, per cert) i una botella d´aigua que buide dins del camelbag. Ja que estic ací, vaig a vore l´horari del tren i veig que el meu serà el que ix a les 14:20 des de Dènia...però si m´espavile igual aplegue al de les 13:20. I em vaig espavilar i vaig eixir d´allí en un instant.
Creuant bancals de ceps que estan ara amb tota la fullaraca i fan goig, vaig cap a Jesús Pobre pel camí de la Font de la Rana. I a Jesus Pobre s´acaba lo bo...toca pujar al Montgó...que reburro sóc...amb tant poc que m´agrada el Montgó perque dalt no es pot ni caminar apressa i no es pot apoiar bé i sempre em faig mal els genolls...jo cap al Montgó. Xulo ahí!
Bé, tire cap amunt i per animar-me el dia, venen 4 gossos amb males idees a per mí. Els amos, sense fer ni intenció de lligar-los em diuen que "no hacen nada", pero a qui li ladren i li mostren les dents a 2 metres és a mí, que está cabrejant-me l´assumpte perque l´amo els crida però no ve a per ells. Crec que em té més por a mí perque li estic fent cara assassina, que jo als gossos jeje Com porte el bastó de trekking a la mà, tinc la brillant idea de alçar-lo amenaçant als gossos i cagar-me en tot bramant-los, pensant que els asustaria...JA! Encara es van posar més xulets, i vaig haver de gastar el bastó però per a mantindre´ls a ratlla. I lo que em faltava ja, una tia que anava amb el dels gossos em diu que la culpa és meua per amenaçar als gossos, "que sus perros son buenos y que no es normal". Lo que em faltava ja. Mentres mantenía als gossos a ratlla amb el bastó li vaig fer la explicació a la tia, i anava passet a passet fugint d´ells (per a que diguen que els homes no podem fer 2 coses al mateix temps...jo 3!!) i es va acabar la historieta.
Continue a la meua bola cap amunt, em trobe 2 excursions que em deixen passar només em veuen, jo salude i dic de broma que es que tinc el dinar al foc i tire cap al Cim.
Al Cim eren allí 40 i la mare, i 20 de ells estàven a punt de baixar. Aixina que...tocava arrancar abans que ells per a no pillar tapó. Menje un sandwich que porte anant anant i cap avall pegant botets, que és com millor es baixa.
Quan anava ja a girar cap al camí de les Colònies em veig un cabet darrere de un matoll...que es gira, em veu i s´alça amb un bot heheheh pobre xic...li vaig tallar la cagà.
Ja al camí de les Colònies, on en teoria es el lloc més propici de tot el recorregut per a còrrer, "no puedorrrr". Estava prou fundit, i anava alternant correr i caminar. Ací ja veia jo que a les 13:20 no aplegava ni de broma, aixina que vaig retallar per una senda que baixava cap a les Urbanitzacions per la via rápida i vaig arrear prou cansat ja cap a l´estació. I sabeu qué? A les 13:22 vaig aplegar...vaig vore ixir al tren i tot, de lluny. Mecaguen els trens puntuals! Després de 5h39´aplegue 2 minuts tard! Això segur que va ser per culpa dels gossos...!
I alli a l´estació vaig estar, a un banquet baix de un arbre, fins les 14:20.
35,5km
1000m+
5h39´
Si voleu el track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=907622
diumenge, 2 de maig del 2010
Trail Mitja Lluna. 4500m+ ,80km. Açò és precís? Finisher!
La meua aventura va començar el divendres, quan per la vesprà me´n anava cap a Alcoi a buscar l´hotel. Redeu quin hotel! Si pareixia jo el Marqués de la Marina...
Bé. Me´n vaig a dormir i a l´endemà a les 3:45 sona el despertador. Una duxeta, pensant-me que tardaria en vore l´aigua, desdejuni i me´n vaig al poliesportiu a replegar el dorsal, entregar la bolsa de material de recanvi que ens donarien al km44, i a esperar al bus que ens baixaria a Guadalest, lloc d´inici de la cursa.
Guadalest-Fageca km 0-23
Un ambient xulo en Guadalest, molta gent coneguda, salutacions i ganes de començar i vore que ens anava a dur el dia. Ixc al tran tran, pels voltants del embassament de Guadalest, amb els amics del foro, Vicent, Ximo i Rubén, parlant i cabilejant sobre les nostres possibilitats en la cursa. Anavem per Serrella, que jo em pensava que anava a ser la part més fotuda del recorregut (hahahah que bonica és la ignorància).Començen les costeres i jo enxufe la directa, pero vaig parant-me quan ho pense millor i entenc que el dia serà llarg. Apleguem al Castellet i allí estàven Talo i Víctor, que havien vingut a vore a David, Bernardo i a mí, clar jeje. Feia bon dia, passe la Mallà del Llop, Pla de la Casa i tot perfecte. Em trobava bé, i com ja havia perdut als companys vaig tirar una miqueta per a vore com reaccionava. Baixant a Fageca em vaig trobar a Fernando. Apleguem a Fageca, menje una miqueta, omplic el camelbag d´aigua, i com estar allí parat em fa desfici, ixc abans que ells, caminant tranquil.
Vaig 30´per baix de la meua espectativa més optimista i irreal, i la eufòria m´inunda.
Fageca-Beniarrés km 23-44
Ixc amb Miguel, i quan comença la baixada em deixe caure trotant molt suau. Serà la única part d´aquest tram on correré, perque per davant tenia el Benicadell i tocava anar reservant forçes. Pose 5ª caminant i aixina vaig tota la pista forestal fins catamarruc.
Pare al avituallament, menje, bec i ja començen a escoltar-se els trons de la tormenta que està formant-se justament cap on vaig ara. Em pose l´impermeable
i pel Barranc de l Encantada em cau el diluvi universal, pero no pare...pa que? si banyat ja estic! Entre a la senda i pareix un riuet, vaig amb els peus remullats i somíe despert amb la roba seca, les sabatilles i els calcetins que m´esperen a la borsa del km44. Començe a vore l´embassament de Beniarrés, pero fins aplegar al poble queda un rato llarg encara. Aplegue al avituallament més complet del dia, el de Beniarrés. Havien macarrons i tenia gana, pero la panxa estava algo rara i vaig preferir no mesclar massa, per si de cas. Trobe una cadira buida i em canvie de roba. Posar-me les sabatilles seques amb calcetins nous era una glòria. Menje algo més, omplic el camelbag d´aigua, li tire 2 pastilles de isostar i abandone l´avituallament. Allí ja es va quedar molta gent. La duresa del recorregut i el mal oratge estàven fent fredat.
Beniarrés-Agres km44-63
Ixc caminant espaiet, es veu el Benicadell, imposa i pense fer-me amb ell, però amb paciència. Comença la costera asfaltada, dura però al menys es pot progresar bé. Ojalà durara aixina fins el cim...però que va! Comença el meu primer Infern. La pujada és dura durísima, anava parant-me a rebufar, i entre boira, trons i pluja, que de nou havía aparegut a banyar-me els calcetins sequets... Aplegue dalt com puc, i busque la senda de baixada. Em tire 100m corrent cap avall, per a perdre altura, del susto que tenia de que em pegara algun tró al cap.
Escampa una miqueta i baixe amb un xic de Xàtiva, parlant fins que es para i jo tire cara avall per una pista prou bona.Em senc bé i amb força. prou gent parada i esgotada. De pulsacions vaig molt bé i estic motivat, pero de moment tinc ansietat per aplegar a Agres...encara ni havía passat pel túnel i ja volia vore Agres jeje No te queda ná! Pista amb molta pedra solta tocacollons, interminable. Ja va caiguent el sol i començe ja la pujada de asfalt cap al poble.
Ja tinc ahí el tercer avituallament i em veig bé. Ací em passen David i Bernardo, que estan fent una cursa com toca, de menys a més, i apleguen ací forts per afrontar l´últim tram del recorregut. Aplegant al avituallament començe a escoltar els aplaudiments de la gent del poble.
A Agres havía ambientillo guai. En gran part gràcies a Ana i Vicent, del foro Tierra Vertical, i els seus amics. Aplegue jo ovacionat...com mola hehe et penses que eres algú! Pare davant del avituallament i em note estrany...pajara del 18´5...em vaig marejar, em va agarrar fred i si no pille cadira hauria caigut. Que mal...volia abandonar. Et veus allí, a 5 minuts de fer-se fosc, asoles, cansat, gelat, marejat i rendit...i vols anar-te´n a casa. Jo ho vaig pensar i va faltar un cabell, però per sort allí estàven Vicent i Ana ajudant-me a passar el mal trago. Vaig estar no sé quan de temps allí amb ells, ells animant-me a seguir i tranquilitzant-me. Se me´n anava un poc el cap. Em lleve les sabatilles per a posarme els pantalons i me les torne a posar sense haverme posat els pantalons jeje 2 voltes igual. Anava a per menjar i tornava amb les mans buides. Anava a per aigua i em deixava el got...semblava una ànima en pena. Però gràcies a ells i als seus amics, em vaig decidir a seguir quan se me va passar el baixó i que vinguera lo que tinguera que vindre. Entre ovacions, com no jeje encenc el frontal perque ja era de nit, i cap al Moncabrer.
Agres-Alcoi km63-80
Mortal. El segon infern. En la última costera del poble em trobe a 2 xiquets pel carrer que em miren curiosos, els dic:" estibeu-me que no puc pujar" i van i es posen a estibar-me hahahaha si estan per allí els seus pares els dic que me´ls deixen fins Alcoi.
Nit ja tancada, hi ha lluna, però boires tapant-la. Entre els crits de mussols i òbiles començe a pujar, desfet, el Moncabrer. Sense vore a ningú per davant ni per darrere, em faig la idea de que em toca fer travessa en solitari i avant.
Xano xano aplegue dalt, cansat però orgullós i recordant tot el rato que estic allí gràcies a Vicent i Ana. Els dec ser finisher! En alguns moments no trobe les marques reflectants, li pose la llarga al frontal i buscant un poquet acabe trobant-les. Baixant cap a Alcoi veig llumetes més avant i em motive a tirar una miqueta més apressa per a anar amb companyia. Aplegue a ells, s´ofereixen a deixar-me passar, pero no passe ni de conya,em ve millor a estes altures la companyia que la presa. Era un xic amb qui ja havia coincidit baixant el Benicadell i un estranger al que l´aigua li havia desbaratat el frontal.
Per una senda molt dificultosa apleguem per fi a Alcoi, però encara ens quedava un últim patiment. Un altre cim, amb una baixada de pedra banyada per la pluja que ens va fer patir fins el últim moment. Anàvem tots molt mal a nivell de articulacions i la palnta dels peus, i baixavem per allí com baixaría una excursió del inserso. 5km ens havien dit que quedàven...un ou! Despres de més de 18 hores, cap a les 02:30 de la nit apleguem a la via verda. Planet i sense pedres...planet...que canya! Travessem el pont i els tunels de la antiga via del tren i ja es veu la meta. Anava esgotat, pensant com actuaria en aplegar a meta, si faria l´avionet, si besaria a terra, si m´emocionaria...i vaig aplegar com si res. Vaig respirar. No podia pensar molt. Em va aliviar aplegar, i res més.
Ni em vaig duxar ni res. No podía ni caminar. Me´n vaig vindre enseguida cap a casa, encara que em dormía i vaig parar a pegar una cabotada al cotxe. I aquesta ha segut la historieta de la meua primera llarga distància.
Va ser un dia moooolt dur, que no sé si repetiré, pero a nivell personal m´ha encantat viure´l.
Hui ja ho he asimilat. Sí, sóc finisher de la Mitja Lluna!!!!
Gràcies a Ana i Vicent, no em canse de dir-ho.
Que estigueu bons, que a mi em queden un parell de dies de estar fotut hehe Au!
Video de la eixida
Bé. Me´n vaig a dormir i a l´endemà a les 3:45 sona el despertador. Una duxeta, pensant-me que tardaria en vore l´aigua, desdejuni i me´n vaig al poliesportiu a replegar el dorsal, entregar la bolsa de material de recanvi que ens donarien al km44, i a esperar al bus que ens baixaria a Guadalest, lloc d´inici de la cursa.
Guadalest-Fageca km 0-23
Un ambient xulo en Guadalest, molta gent coneguda, salutacions i ganes de començar i vore que ens anava a dur el dia. Ixc al tran tran, pels voltants del embassament de Guadalest, amb els amics del foro, Vicent, Ximo i Rubén, parlant i cabilejant sobre les nostres possibilitats en la cursa. Anavem per Serrella, que jo em pensava que anava a ser la part més fotuda del recorregut (hahahah que bonica és la ignorància).Començen les costeres i jo enxufe la directa, pero vaig parant-me quan ho pense millor i entenc que el dia serà llarg. Apleguem al Castellet i allí estàven Talo i Víctor, que havien vingut a vore a David, Bernardo i a mí, clar jeje. Feia bon dia, passe la Mallà del Llop, Pla de la Casa i tot perfecte. Em trobava bé, i com ja havia perdut als companys vaig tirar una miqueta per a vore com reaccionava. Baixant a Fageca em vaig trobar a Fernando. Apleguem a Fageca, menje una miqueta, omplic el camelbag d´aigua, i com estar allí parat em fa desfici, ixc abans que ells, caminant tranquil.
Vaig 30´per baix de la meua espectativa més optimista i irreal, i la eufòria m´inunda.
Fageca-Beniarrés km 23-44
Ixc amb Miguel, i quan comença la baixada em deixe caure trotant molt suau. Serà la única part d´aquest tram on correré, perque per davant tenia el Benicadell i tocava anar reservant forçes. Pose 5ª caminant i aixina vaig tota la pista forestal fins catamarruc.
Pare al avituallament, menje, bec i ja començen a escoltar-se els trons de la tormenta que està formant-se justament cap on vaig ara. Em pose l´impermeable
i pel Barranc de l Encantada em cau el diluvi universal, pero no pare...pa que? si banyat ja estic! Entre a la senda i pareix un riuet, vaig amb els peus remullats i somíe despert amb la roba seca, les sabatilles i els calcetins que m´esperen a la borsa del km44. Començe a vore l´embassament de Beniarrés, pero fins aplegar al poble queda un rato llarg encara. Aplegue al avituallament més complet del dia, el de Beniarrés. Havien macarrons i tenia gana, pero la panxa estava algo rara i vaig preferir no mesclar massa, per si de cas. Trobe una cadira buida i em canvie de roba. Posar-me les sabatilles seques amb calcetins nous era una glòria. Menje algo més, omplic el camelbag d´aigua, li tire 2 pastilles de isostar i abandone l´avituallament. Allí ja es va quedar molta gent. La duresa del recorregut i el mal oratge estàven fent fredat.
Beniarrés-Agres km44-63
Ixc caminant espaiet, es veu el Benicadell, imposa i pense fer-me amb ell, però amb paciència. Comença la costera asfaltada, dura però al menys es pot progresar bé. Ojalà durara aixina fins el cim...però que va! Comença el meu primer Infern. La pujada és dura durísima, anava parant-me a rebufar, i entre boira, trons i pluja, que de nou havía aparegut a banyar-me els calcetins sequets... Aplegue dalt com puc, i busque la senda de baixada. Em tire 100m corrent cap avall, per a perdre altura, del susto que tenia de que em pegara algun tró al cap.
Escampa una miqueta i baixe amb un xic de Xàtiva, parlant fins que es para i jo tire cara avall per una pista prou bona.Em senc bé i amb força. prou gent parada i esgotada. De pulsacions vaig molt bé i estic motivat, pero de moment tinc ansietat per aplegar a Agres...encara ni havía passat pel túnel i ja volia vore Agres jeje No te queda ná! Pista amb molta pedra solta tocacollons, interminable. Ja va caiguent el sol i començe ja la pujada de asfalt cap al poble.
Ja tinc ahí el tercer avituallament i em veig bé. Ací em passen David i Bernardo, que estan fent una cursa com toca, de menys a més, i apleguen ací forts per afrontar l´últim tram del recorregut. Aplegant al avituallament començe a escoltar els aplaudiments de la gent del poble.
A Agres havía ambientillo guai. En gran part gràcies a Ana i Vicent, del foro Tierra Vertical, i els seus amics. Aplegue jo ovacionat...com mola hehe et penses que eres algú! Pare davant del avituallament i em note estrany...pajara del 18´5...em vaig marejar, em va agarrar fred i si no pille cadira hauria caigut. Que mal...volia abandonar. Et veus allí, a 5 minuts de fer-se fosc, asoles, cansat, gelat, marejat i rendit...i vols anar-te´n a casa. Jo ho vaig pensar i va faltar un cabell, però per sort allí estàven Vicent i Ana ajudant-me a passar el mal trago. Vaig estar no sé quan de temps allí amb ells, ells animant-me a seguir i tranquilitzant-me. Se me´n anava un poc el cap. Em lleve les sabatilles per a posarme els pantalons i me les torne a posar sense haverme posat els pantalons jeje 2 voltes igual. Anava a per menjar i tornava amb les mans buides. Anava a per aigua i em deixava el got...semblava una ànima en pena. Però gràcies a ells i als seus amics, em vaig decidir a seguir quan se me va passar el baixó i que vinguera lo que tinguera que vindre. Entre ovacions, com no jeje encenc el frontal perque ja era de nit, i cap al Moncabrer.
Agres-Alcoi km63-80
Mortal. El segon infern. En la última costera del poble em trobe a 2 xiquets pel carrer que em miren curiosos, els dic:" estibeu-me que no puc pujar" i van i es posen a estibar-me hahahaha si estan per allí els seus pares els dic que me´ls deixen fins Alcoi.
Nit ja tancada, hi ha lluna, però boires tapant-la. Entre els crits de mussols i òbiles començe a pujar, desfet, el Moncabrer. Sense vore a ningú per davant ni per darrere, em faig la idea de que em toca fer travessa en solitari i avant.
Xano xano aplegue dalt, cansat però orgullós i recordant tot el rato que estic allí gràcies a Vicent i Ana. Els dec ser finisher! En alguns moments no trobe les marques reflectants, li pose la llarga al frontal i buscant un poquet acabe trobant-les. Baixant cap a Alcoi veig llumetes més avant i em motive a tirar una miqueta més apressa per a anar amb companyia. Aplegue a ells, s´ofereixen a deixar-me passar, pero no passe ni de conya,em ve millor a estes altures la companyia que la presa. Era un xic amb qui ja havia coincidit baixant el Benicadell i un estranger al que l´aigua li havia desbaratat el frontal.
Per una senda molt dificultosa apleguem per fi a Alcoi, però encara ens quedava un últim patiment. Un altre cim, amb una baixada de pedra banyada per la pluja que ens va fer patir fins el últim moment. Anàvem tots molt mal a nivell de articulacions i la palnta dels peus, i baixavem per allí com baixaría una excursió del inserso. 5km ens havien dit que quedàven...un ou! Despres de més de 18 hores, cap a les 02:30 de la nit apleguem a la via verda. Planet i sense pedres...planet...que canya! Travessem el pont i els tunels de la antiga via del tren i ja es veu la meta. Anava esgotat, pensant com actuaria en aplegar a meta, si faria l´avionet, si besaria a terra, si m´emocionaria...i vaig aplegar com si res. Vaig respirar. No podia pensar molt. Em va aliviar aplegar, i res més.
Ni em vaig duxar ni res. No podía ni caminar. Me´n vaig vindre enseguida cap a casa, encara que em dormía i vaig parar a pegar una cabotada al cotxe. I aquesta ha segut la historieta de la meua primera llarga distància.
Va ser un dia moooolt dur, que no sé si repetiré, pero a nivell personal m´ha encantat viure´l.
Hui ja ho he asimilat. Sí, sóc finisher de la Mitja Lluna!!!!
Gràcies a Ana i Vicent, no em canse de dir-ho.
Que estigueu bons, que a mi em queden un parell de dies de estar fotut hehe Au!
Video de la eixida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)