Vicent ens havia preparat una ruta fotuda, no tant pel desnivell i kms ( 40km i 1700m+), sino pel tipus de terreny. Es va salvar perque ens va amagar un parell d´avituallaments de luxe, perque sino no ho conta xD
Començem per la primera, el Montagut. No és massa alta, però una pujada molt vertical amb una part final de cresta i trepades, que si m´haguera vist Talo no s´hauria cregut que jo anava per allí. I la baixada igual, pero al contrari...i jo cagaet de por.
D´ací vam anar per camins i pistes entre ceps de raïm (que bé ho tenen éstos de Novelda, ceps emparralats per a no desllomar-se hehe) a buscar la Serreta. Ací vam pujar muntanya a través, per la via ràpida, i de la mateixa manera vam baixar. Les sendes fins el moment, o no existien o no les trobàvem.
Baixem de la Serreta per a buscar el Cid. Era el cim gros del dia, una pujada dura per "senda" (que no vam trobar)de 200 a 1000m d´altitud en molts pocs km. Com no sabíem per on pillar el sender del PR, vam fer lo que estàvem fent tot el dia...marcar una linea recta des d´on estàvem fins al cim i tirar muntanya a través hehe La pujada va ser molt penosa, en molts llocs de 4 pates i sense saber bé si anàvem pel "camí" correcte. Jo només pensava en com baixariem d´allí si ens haviem equivocat i aquell cim tenia un tallat per darrere, baixariem rodant... Per sort ho vam endevinar i vam aplegar al cim. Encara no haviem fet 17km i ja estàvem molt cansats.
I la baixada del Cid, qué? per PR i molt espaiet. Es molt empinada i pedregosa.
Després venia un tram d´enllaç per anar a la zona de Betíes i la Mola. Aquest tram anava per un paisatge de pel.lícula de l´Oest, i era prou asequible, pero com estàvem ja cansats tampoc vam còrrer massa.
Apleguem als peus de Beties, Fernando, Vicent i jo. Carmen i Javier se´n havien anat abans per compromisos familiars. La pujada cap al cim, la endevineu? hehe Si, si...muntanya amunt. I la baixada pel mateix lloc.
Cansats però contents perque ja teniem el repte de Vicent al punt de mira, per camins vam apareixer a la Mola. La única pujada senzilla del dia! Tota per pista i sender. Menys mal que va deixar esta per al final...perque si aplega a deixar una de les altres muntanyes, no sé si l´hauriem tirat de dalt a baix xD
Ara ja quedava baixar cap on teniem els cotxes, i fer-nos unes cervessetes comentant el dia. Un bon dia per les muntanyes amb bona companyia, i el repte de Vicent a la saca!
Que estigueu bons!
