Tot va començar un diumenge avorrit en casa. Obric el Google Earth, amplie per Serrella i com la cabra tira al monte, començe a pensar com es podria enllaçar Serrella amb Aitana. Ho enllaçe de mala manera i pose la foto del caramelet al facebook, per a que els xiquets anaren picant hahaha i això volien ells!
Comença a apuntar-se la gent i amb l´ajuda de Vicent, un amic de Vicent sala; aconseguim pulir algunes errades i deixar una ruta niquelà. Sobre el paper, clar. Faltava tastar-la in situ.
Posem dia, el 20 de novembre, ho preparem tot, i a Guadalest a les 6 del matí mos vam vore Vicent, un altre Vicent, Fernando, Jose Eduardo, Bernardo, Jonatan (a qui encara no coneixia) i jo.
Amb els frontals, començem seguint la ruta de la Mitja Lluna (castellet-mallà del llop-pla de la casa) fins el Collado Borrell. El dia es ventós i fa fred, i jo ho agraisc...m´agrada el fred. Apleguem al Collado i entren en territoti comanche, l´unic lloc del recorregut on anem a improvisar per a baixar. Per on vaig marcar el track no es viable baixar, pero provem per un pas on la cresta fa un claret, i bingo! Trobem un PR del que no he trobat informació i per una senda fotuda fotuda, baixem.
Una volta baix, decidim evitar carretera i aventurar-nos (mai millor dit) pel camí que el mapa topogràfic marca com "camí de l´ombria". Un camí per l´ombria, persupost, molt verd, amb molta vegetació. El camí va perdent-se, es fa senda, i cap al final es fa barranc. Molt guapo i salvatge. Per sort no ha plogut massa ultimament i aconseguim creuar el barranquet sense mullar-nos.
Ara ja eixim a la civilització, i per camins de terra i asfalt apleguem a Confrides, on havia deixat el cotxe amb algo de menjar i líquid.
Fernando, que la pròxima setmana té cursa a Murcia, deicideix abandonar ací- Ens sap mal, perque sabem que si no ve a Aitana acabarà penedint-se...però bó...
Vicent va amb el turmell tocat ja fa rato, però és un tio dur, i no dubtem que vindrà fins el final, com aixina va ser.
Enfilem de Confrides cap a la Font de l´arbre per camí asfaltat, i seguim per la pista que va per baix del cim, fins que el gps marca la senda que va al passet pel qual eixirem al cim. Apleguem dalt, cansats però molt contents i crec que orgullosos quan des d´allí podem vore des d´on venim i tot el recorregut que hem fet. Les vistes durant tot el dia son impresionants, mirem cap on mirem, estem en uns miradors impresionants i tenim la sort de poder-los gaudir, i fer-ho tot en un mateix dia. Som privilegiats, que collons!
Per la senda cimera, passem per les simes del Partagat, i en aplegar al Coll de Tagarina, decidim baixar ja per pista cap a Benimantell i Guadalest.
En acabar els gps marcàven 51km amb uns 2600m+, en 10h30´contant un parell de parades.
Em vaig quedar amb les ganes de seguir per la senda cimera, tal i com tenia marcat al track, per a baixar cap a Guadalest per el pas de després del Penyó Molero i se me ha quedat el rumrum...aniré algun dia a provar-ho.
Track ací
Video de la ruta:
Trail Serrella-Aitana from santivalles on Vimeo.
Un dia genial, per un lloc genial, amb una gent genial...que més es pot demanar?
Que estigueu bons!
