diumenge, 21 de febrer del 2010

Correries IV. Aixortà - Castellet.

...i després d´un temps sense poder fer la cabra pel problema del genoll...ja estic ací, i amb mals pensaments mmmuahahaha!

El dissabte, despres de poder entrenar amb prou normalitat durant la setmana, vaig decidir tirar a correr a la muntanya per a certificar la milloria del genoll.
Pensava fer el cim d´Aixortà (o Xortà, no sé segur com s´anomena) pujant per la pista i baixant pel mateix lloc.



Total eixirien uns 18km i 600m de desnivell positiu, però la mala idea i el mono de acabar un entrenament esgotat, m´atacava i, "per si de cas em trobava bé", em vaig omplir la motxilla.

Vaig tirar cap amunt, poc a poc, com sempre, i controlant-me amb el pulsómetre (cosa rara en mí, que només li faig cas quan comença a pitar màximes. I si es que el porte damunt...)sense pasar de 165ppm. La pujada molt bé, només vaig patir una miqueta els últims metres abans del cim, on la senda s´empedrega i s´empina.



Vaig aplegar dalt, i sense calfar-me molt el cap, vaig decidir que de baixar per on havía vingut, ni de broma hehe Baixe la senda, aplegue al refugi, faig uns estiraments per desengarrotar els genolls i per la pista entre pins, vaig cap al Castellet. Feia un dia de categoria, bon solet, però gens de calor...mel de romer!



En aplegar al Coll del Castellet, comença la costera matadora trencacames, i quan aplegue dalt no tinc valor de fer el cim - perdent-me la espectacular vista cal a l´embassament de Guadalest- i continúe recte per la pista que fent unes revoltes va cap a l`Area Recreativa de Castells i et torna al Coll.





I des del Coll, ara si, tornant sobre les meues passes, torne cap al cotxe per la pista.

Van caure 29,6km, amb un desnivell positiu de 1450m, en 4h47´...i jo més content que una pasqua per haver acabat tan sencer després del paró forçós.
Si algun runner asfàltic s´asoma per ací pensarà: "casi 5 hores per a fer 30km?vas anar a la pata coixa?". Ves, ves... :p ací tens el track (fes click)



Que estigueu bons!

Muntanyes II. Aixortà amb neu.

Quedem Talo i jo per a pegar-nos la matinada del segle, part II. Voliem anar a la Mallà del Llop a vore si quedava algo de neu de la caiguda la nit anterior, i haviem quedat a les 6:30 per trobar-nos a Alcalalí. Matinada total, perque Talo tenia que estar a hora de dinar a Ondara.

A l´hora H ens trobem, i amb el meu cotxe eixim cap al Coll de Rates, perque la ctra de Castells està tallada. Passem el Coll de Rates i abans d´aplegar a Tàrbena, girem a l´esquerra i oh, sorpresa! començem a vore neu per la carretera!
Seguim una miqueta i a cada metre la cosa empitjorava...aixina que sense rendir-nos...això lo últim!! tornem a Alcalalí a pel cotxe de Talo que té cadenes, i tornem amb intenció de enfonsar-nos en un diumenge d´aventures.
Adventure One:" Talo´s car, combustible out", la reserva està encesa i només tenim 60km de combustible. Bé, Talo per a tranqulitzar-me, m´ha dit que no estava en reserva, sino que com anavem costera amunt no marcava bé...però ha vingut la costera avall i encara marcava menys nivell!!!Tranquilissim m´he quedat...

Fase II. Canvi de plans. La operació "Mallà del Llop a vore si té neu", passa a anomenar-se: "anem a Aixortà o la gasolina s´acabarà!"
Apleguem a la zona mixta (neu+gel) i continuem poc a poc...i anant anant el cotxe patina i ja passem a la operació C ( -aaatchis! - cadenas!). Talo, maleïnt, aconsegueix posar-les mentres jo dissimuladament em dedique a fer fotos



Amb les cadenes ja posades seguim xano xano, i flipant amb la poalà de neu que hem trobat. Ens ha vingut de nou i estavem més contents que uns xiquets amb un camió de sugus. Aparquem només comença la pista, amb ja 15cm de neu, i enfilem cap amunt. Ix el solet, comença a sobrar roba, i com som tan reburros tirem cap amunt a totòstia...

I aixina ha segut...molt cansat això de anar obrint petjada, però guapo de collons



















Que estigueu bons!