dijous, 24 de desembre del 2009

Això era i no era...

Això era i no era, algú que parlava malament de la gent que corria..."eixos estan mal del cap".
Algú que quan estava a la mili demanava voluntariament netejar la companyia, perque sabia que aixina s´estalviaria de córrer pels matins...
Algú que no tenia por dels gossos, no perque no li feren por, sino per no haver de fugir corrent...
Algú que mai comet delictes per no haver de córrer davant de la policia...
Algú que no va passar a 3er de BUP perque li va quedar Llatí, Física & Química, i...Educació Física!!!
Algú que no havia fet mai esport des de benjamins del futbol...

Bé. Ara resulta que a Algú se li van creuar els cables, i va decidir un bon dia que anava a començar a córrer.
Va començar pels voltants de casa, de amagades, perque no podia saber ningú que Algú volia fer-se corredor...això faltava! Primer pels bancals de oliveres, on feia 300m. i tornava caminant i amb mal l´esquena. Van ser uns moments durs, però un cabut no podia deixar-se guanyar a les primeres de canvi.
Després, allà per Juny va trobar la excusa ideal...Dacsa estava fotuda de la cadera i el veterinari li va recomanar exercici suau...mel de romer, a pegar bones caminades amb ella, i poquet a poquet tractar de fer-les corrent. Primer només costera avall i un centenar de metres...i alerta de que no vinguera cap cotxe, per a si era així, parar de correr i seguir caminant com si res... Després poc a poc costera amunt...primer uns quants metres, cada dia un parell més, fins que al cap de un parell de mesos Algú va poder fer tot el recorregut sense parar de córrer...i es va sentir bé, i va sentir que podia fer allò que desitjava fer, i va seguir motivantse cada dia amb recorreguts més llargs...

AL cap d´un temps va començar a fer-se rutes per muntanya. Montgó, Serrillars, Bernia, Serrella, Puig Llorença...es van rendir a les seues sabatilles, i Algú va sentir la necessitat de apuntar-se a alguna cursa per saber quin era el seu nivell, i seguir motivant-se.

Així va ser com Algú (sóc jo per si no te´n havies adonat hehehe) va passar de ser sedentari a nómada corredor dels camins del terme i muntanyes de la comarca i voltants.

Fi del primer capítol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada