Correries I. Teulada-Benitatxell-Cala Llebeig-Barranc de la Viuda-Teulada

Després de haver-me passat tota la setmana fent el gos per culpa de les molèsties al genoll, tant que només em falta lladrar, el diumenge tenia previst fer-ne una "de les bones".
Home, "de les bones" per al meu nivell.
La idea era eixir de la caseta cap al poble, i tirar cap al Poble Nou per l´Abiar, i com a punt G de la ruta, aplegar a la Cala Llebeig per la senda que voreja la mar per baix del penyassegat.

Començe matinet, sin prisa y CON pausa, fent fotos i tot (amb el mòbil...perdó).







Trotant poc a poc, aplegue al Benitatxell ja amb punxades al genoll...però ara ja no val la pena tornar...retallaré una miqueta la ruta, i aniré amb compte.
Bernia des del Poble Nou.



Aplegue al Poble Nou i no hi ha una ànima pel carrer.Si dormen estos...



Vaig a buscar la carretera de la Cumbre del Sol, i comença la costera. Cara amunt podia córrer perque no em molestava tant el genoll...pero millor pujar caminant apressa, i avant.
El Montgó per la carretera del Puig Llorença.



Baixant, quan aplegue als penyassegats m´asome al mirador de la Cala Moraig i veig la maldat que ha fet el temporal...mig pàrking s´ha engolit... I de allí ja vaig a buscar la senda que val millons que va cap a la Cala Llebeig. Ací per sort, com duia el bastó de senderisme per espantar gossos, em va vindre bé per a apoiar-me perque ací el genoll si que punxava, sí...












I una volta a la Cala, remuntem el barranc que separa els termes de Teulada i Benitatxell,que per cert em va estranyar que estiguera tan sec, per a buscar el camí de la Viuda, que trobarem just despres de travessar la pinada que per sort encara queda al lloc.





I quan aplegue, per desgràcia, a la civilització, creue alguna urbanització, per a buscar el camí del Barranc del Pas, per el que aplegaré a casa després de 3 hores i mitja de passeig.



I prou! que tot lo bo s´acaba...

Si voleu el track, feu click.



Au!

El dia que Algú va saber que podia fer-ho. El debut. 20-12-09 Mitja de Muntanya de Calp.

I com em vaig encabotar...vaig acabar inscriguent-me a la V Mitja Marató de Muntanya de Calp.
Vaig aplegar com apleguen els corders al "matadero". Cagaet. Però amb moltes ganes de gaudir del matí. Van ser moltes coses noves que tractava d´anar assimilant tot i els nervis del moment, i una experiència molt positiva.



La cursa la vaig començar amb precaució, ixint dels últims deixant passar els kilometres. I a mitjan cursa, quan vam fer cim a Oltà, vaig apretar ja a tot lo que vaig poder...que com es va desmostrar els últims 4km, va ser més del compte el que vaig apretar, perque a la última part del recorregut no podia amb la meuà animeta, i fins i tot vaig haver de caminar i això que era planet i costera avall...pero m´ofegava hehe



Vaig quedar el 198 de uns 270 corredors, i la veritat és que la posició me la bufa. Em va agradar molt, em vaig sentir molt bé i ja estic pensant en quina serà la pròxima a la que m´apunte... Km vertical de Gandia, Mitja Marató de Santa Pola (aquesta és per asfalt i planeta, que no em diu molt, pero vaig vore al youtube imatges de la eixida-6000 persones allí clavades- i em vaig flipar), o la Mitja de Gata...ja vorem.



...continuarà.

Ps. Bones festes i bon any a tots!

Això era i no era...

Això era i no era, algú que parlava malament de la gent que corria..."eixos estan mal del cap".
Algú que quan estava a la mili demanava voluntariament netejar la companyia, perque sabia que aixina s´estalviaria de córrer pels matins...
Algú que no tenia por dels gossos, no perque no li feren por, sino per no haver de fugir corrent...
Algú que mai comet delictes per no haver de córrer davant de la policia...
Algú que no va passar a 3er de BUP perque li va quedar Llatí, Física & Química, i...Educació Física!!!
Algú que no havia fet mai esport des de benjamins del futbol...

Bé. Ara resulta que a Algú se li van creuar els cables, i va decidir un bon dia que anava a començar a córrer.
Va començar pels voltants de casa, de amagades, perque no podia saber ningú que Algú volia fer-se corredor...això faltava! Primer pels bancals de oliveres, on feia 300m. i tornava caminant i amb mal l´esquena. Van ser uns moments durs, però un cabut no podia deixar-se guanyar a les primeres de canvi.
Després, allà per Juny va trobar la excusa ideal...Dacsa estava fotuda de la cadera i el veterinari li va recomanar exercici suau...mel de romer, a pegar bones caminades amb ella, i poquet a poquet tractar de fer-les corrent. Primer només costera avall i un centenar de metres...i alerta de que no vinguera cap cotxe, per a si era així, parar de correr i seguir caminant com si res... Després poc a poc costera amunt...primer uns quants metres, cada dia un parell més, fins que al cap de un parell de mesos Algú va poder fer tot el recorregut sense parar de córrer...i es va sentir bé, i va sentir que podia fer allò que desitjava fer, i va seguir motivantse cada dia amb recorreguts més llargs...

AL cap d´un temps va començar a fer-se rutes per muntanya. Montgó, Serrillars, Bernia, Serrella, Puig Llorença...es van rendir a les seues sabatilles, i Algú va sentir la necessitat de apuntar-se a alguna cursa per saber quin era el seu nivell, i seguir motivant-se.

Així va ser com Algú (sóc jo per si no te´n havies adonat hehehe) va passar de ser sedentari a nómada corredor dels camins del terme i muntanyes de la comarca i voltants.

Fi del primer capítol