Correries III. Estació del tren de Benissa-Canor-La Mata-Estació de Gata-Tren

A petició de Victor , que te moltes ganes d´apareixer en aquest afamat (xD) blog, torne a tirar d´arxiu per a contar una altra historieta.
Aquesta crec que va ser la primera ruta corredora per muntanya que vam fer. Ja teniem gana de provar, i a mí em va picar el cuc definitivament i em va animar a seguir practicant aquest esport. I que dure!

Quedem a l´estació del tren de Benissa, on aparquem, estirem una miqueta, faig 2 fotets i arreem, seguint el camí del Pouet de Berdica.





En aplegar al Poet, girem a l´esquerra per a buscar el polígon industrial de Benissa, al temps que anem descobrint que les costeres amunt no son igual corrent que caminant..., el creuem i per la Partida Canor anem a buscar la muntanya.





Víctor fa un últim esforç abans d´aplegar al vèrtex geodèsic, per a eixir a la foto com un autèntic trail-runner





Fem cim (cimet més bé...hehe), menjem i recuperem líquids, i enfilem cap avall entre pins i una senda molt divertida





Apleguem a l´aljup, passem propet de la Font de la Mata, i baixant intentant no caure cap bac que ens lleve les ganes de correr per la muntanya, passem per baix del pont de l´autopista i ja deixarem la muntanya per a seguir per asfalt fins l´estació del tren de Gata.







I després d´una quinzena de km, apleguem per fí, mortets a l´estació de Gata. Mentres fem temps per a que aplegue el tren, anem al bar de enfront de l´estació i engolim aigua com si vinguerem de fer una travessa pel desert



I per a que ningú puga dir que jo no estava, em faig una auto-foto disparant al sostre de plàstic de l´anden de l´estació



La anècdota del dia, no la conteu a ningú, va ser que se´ns va oblidar apretar el botó de parada a l´estació de Benissa...i vam baixar a Calp i vam haver de esperar al primer tren direcció a Dènia. I per a variar, cervesseta, picaeta i cap a casa.

Que estigueu bons!

Correries II. Embassament de Guadalest - Mallà del Llop (Serrella)

Com no tinc material nou i tinc el mono,en aquesta ocasió tire de arxiu.
El dissabte 5 de desembre, vaig anar de bon matí a pegar una carrera per Serrella. La idea era fer una vintena de kilómetres per a vore com els acabava i decidir ja si m´inscrivia a la mitja marató de Calp. Calculant a ull em pensava que ixirien uns 18km, però estava prou equivocat...

Aplegue i aparque al embassament de Guadalest, just abans de la presa, des d´on ja es veu l´objectiu: el cim de la Mallà del Llop.

Començe trotant poquet a poquet, per la carretera que va per la vora del pantà, des de la presa fins la cua, fins que gire a la dreta per a buscar la pista que prenent altura va cap al Coll del Castellet. Quan aplegue al Coll, la pista es divideix entre la que va a Castells, la que va a Aixortà i la que va cap al Castellet. Tire per aquesta última, i continúe prenent altura, ara caminant, fins que la pista deixa de estar empinada.

Ara toca seguir la pista fins el corral, on passant pel costat i seguint una senda entre uns pinets, anem a buscar el Barranc de la Canal, el qual s´ha de remuntar per aplegar als peus de la Mallà del Llop.

El Barranc impresiona. Sempre cap amunt entre les grans parets de roca dels dos costats, aplegue dalt molt cansat i conscient de que la meua predicció kilomètrica feia aigua per tots els costats...pensava fer-ne uns 18, i encara no he aplegat al cim i ja en van 12... m´ho prenc amb paciència, quin remei...

Aplegue al cim, que estava ja prés per una excursió familiar, salude, menje, bec, m´acomiade de aquelles persones i me´n torne per on havía vingut. Baixar el Barranc acaba per passar-me factura als genolls i on pensava poder córrer una miqueta no ho faig. Torne a la pista, espante les cabres que s´havien posat per segona volta al meu camí i decideixc que no caldrà fer el cim del Castellet, que açò està siguent una pallissa en tota regla i quan estiga més entrenat ja em trauré la espineta.

La baixada, ara cap a l´embassament a buscar el cotxe i la carretera que el voreja sembla que no s´acaben mai. Pensava que ací podria rebaixar la mitja per km, al ser la zona més corredora, pero estic tan fundit que vaig casi igual corrent, que caminant hehe Jo crec que sempre acabe amb pàjares considerables...perque no menje massa durant les rutes...hauré de provar a menjar prou més.

A la fí, van caure 26´48km...un grapat més dels que pensava, amb 1300m de desnivell positiu i els mateixos de negatiu, en 4 hores i 20 minuts. Cansat, molt cansat, però satisfet.

Si voleu el track, clickeu ací

Que estigueu bons!

Muntanyes I. Pla de la Casa (Serrella) amb neu.

Encara que el fisio em va dir que res de exercici durant 2-3 setmanes per a recuperar el genoll... com diria Talo: "la Serrella nevada em va cridar" hehehe i allà que vam anar, ell i jo.

Pensàvem que pujant al Pla de la Casa per Quatretondeta seria on més neu trobariem, i ens vam enganyar- n´hi havia més pel Barranc del Moro-, però va ser bona ruta igualment.
Aparquem casi a Quatretondeta, i enfilem la pista fins la Font del Espinal, on comença la senda i la costera amunt per baix dels Frares de Serrella.

















I de regal una foto curiosa. Baixant ja, em va vindre al cap la foto que tinc del ametler de la Font del Espinal, i vaig intentar fer-li´n una exactament igual però amb neu...el canvi és espectacular. Jutjeu vosaltres mateixos:




Per a veure món no és precís anar massa lluny...
Que estigueu bons!