dijous, 10 de març de 2011

Actualizando, que es gerundio

Al final ni recordaré la contrasenya, de tant poc que entre per ací...

Després de la mitja marató de pego, va vindre la carrera del coto, molt dura i molt de patir, la última part junt a Ferrús que em va donar prou la llanda i vaig haver d´aguantar com un campeó hehehe Però la carrera molt bé, molt xula, molt ben organitzada, ambientasso en meta, i vam fer 3 horetes justes. Podriem haver fet uns 10´menys, però per problemes tècnics no va poder ser. L´any que ve trenquem el crono i en pau. [modo xulet off]



Una setmana després del Coto vam anar a Finestrat a fer la rutassa de Vicent, l´encadenat del patiment...i tant que vam patir. No vam poder fer-la sencera, perque se´ns feia de nit, però lo que mos vam riure no té preu. Va ser un dia de categoria i ho vam passar pipa tot l´equip pre-g2Handiak (gran hermano 2). Vicent va fer pinya amb una part del grup per a canviar-li la ruta al altre Vicent, i no contaré més o en la pròxima em nominaran a abandonar l´entrenament... La ruta va ser de por, amb un final al Puig Campana, que les xicones es van fer com si res i el equipo B casi no vam aplegar dalt...





Després d´això, alguna eixida bona amb la bici vella, on em va costar pujar al Miserat per a callar boques, i d´on va vindre la iluminació divina que em va dir que devia canviar de bici i dibuixar amb Google Earth una ruta des de l´estació de Denia a la de Finestrat, passant per totes les muntanyetes possibles.

Dit i fet: La ruta ja está dibuixada, la NonTensProu2011 és inminent...


i la bici ja està ací:


Falta concretar el dia i que siguem capaços de fer la ruta sencera...que també és un tema important hehe

I de remat, i molt inesperat va ser el resultat de la mitja marató d´oliva...en principi anava a ser un entrenament bó per a les curses de muntanya, però em vaig flipar una miqueta i com em trobava bé vaig apretar lo que es va poder, i sense saber encara com vaig baixar 7 minuts el temps de la mitja de pego. Vaig entrar en 1h42´57" i més content que una pascua.



I ja està bé per hui. Esta setmana aniré a la carrera de Busot, quedaré per la cua perque el nivell és molt alt, i me´n tornaré a casa amb el cap catxo...

Que estigueu bons!




,

diumenge, 30 de gener de 2011

Posat al dia

Que si Nadals, que si entrenaments, que si gossera...i el blog sense actualitzar...xe, quina ruina!

Després del Serrella-Aitana, de destacable ha hagut:

El petament a la Mitja d´Oltà. Pensava jo que anava a baixar el temps de l´any anterior, però els 2 dies de febra durant la setmana em van deixar ko i prou vaig fer que vaig acabar, quina manera de patir. Em va eixir en 2h38´, 2 minuts més que el 2009. I vaig intentar anar pel meu compte 1 setmana després a demanar venjança, però encara vaig tardar 10´més jejeje Ja ho tornaré a intentar l´any que ve.





El dia de reis em vaig inventar un recorregut nou, que pot millorar-se anant cap a Gata, que té una miqueta de tot encara que no massa desnivell+.
El recorregut el vaig començar per la Font de l´Horta, tira cap a Teulada, puja als bous al Tossal Gros, baixem cap a Gata per la senda dels bikers, pujem per la via directa a les Seldetes, passem per Serrillás i baixem cap a Canor, Benissa i cap a Teulada.
Track del recorregut. Click!



També he fet 3 entrenaments pel Barranc de l´Infern. Un d´ells en solitari fent anada i tornada, en el que em vaig trobar a Talo per allí dins fent la cabra. I 2 entrenaments enllaçant el PR del Barranc amb el de la cresta del Cavall Verd; un dia acompanyat de Carlos (a qui estem portant al costat fosc), i un altre amb Ferrús i Jose Eduardo, del club Botamarges, que m´han adoptat.
Track pr barranc+cavall verd. Click!



Fa 2 setmanes vam anar a correr i coneixer el recorregut de la carrera del Coto, amb Carmen, Vicent i Fernando; i encara no tinc clar si em vaig riure més que vaig patir o al contrari jeje La setmana que ve és la carrera...que el totpoderós ens tinga en compte perque el patiment està asegurat. I que em lliure de cagar-me trepant com el dia de l´entrenament, on vaig estar 5 minuts sense saber si era pitjor pujar o baixar...mal susto.







I la definitiva, vinc ara de fer el meu debut asfàltic. Qui anava a dir-ho...I Mitja Marató Vila de Pego.
La muntanya supose que és més dura, però l´asfalt es moooolt pesat! M´estime més fer-ne 2 de muntanya que una de asfalt, i crec que no repetiré. Com a experiència i entrenament supose que m´ha fet bé però això d´anar tant pendent del rellotge, a les de muntanya no em passa. I si pete camine i em recupere, i baixant et divertixes i pujant et mors, i venen pedres, després fang, després arrels de pins,...és un no parar i molt més entretingut i sense tanta presió.
Al final hem acabat en 1h50´justos. Dalt o baix el que em pensava, pero no pensava que patiria tant...
(En breu alguna foto i l´enllaç.)

I la agenda que ja comença a moure´s. El 6 de febrer la Carrera del Coto, a Monòver. El 12 ultra-entrenament pels voltants del Puig Campana amb la gent que anirem a Juliol a Goierriko2Haundiak, amb la idea de començar a sumar.


I lo que vaja vinguent (Finestrat, Oliva,...) anirem colocant-ho com poguem.

Que estigueu bons!

dilluns, 22 de novembre de 2010

Trail Serrella - Aitana. Miradors de Pedra

Quan la cosa vol...
Tot va començar un diumenge avorrit en casa. Obric el Google Earth, amplie per Serrella i com la cabra tira al monte, començe a pensar com es podria enllaçar Serrella amb Aitana. Ho enllaçe de mala manera i pose la foto del caramelet al facebook, per a que els xiquets anaren picant hahaha i això volien ells!

Comença a apuntar-se la gent i amb l´ajuda de Vicent, un amic de Vicent sala; aconseguim pulir algunes errades i deixar una ruta niquelà. Sobre el paper, clar. Faltava tastar-la in situ.

Posem dia, el 20 de novembre, ho preparem tot, i a Guadalest a les 6 del matí mos vam vore Vicent, un altre Vicent, Fernando, Jose Eduardo, Bernardo, Jonatan (a qui encara no coneixia) i jo.

Amb els frontals, començem seguint la ruta de la Mitja Lluna (castellet-mallà del llop-pla de la casa) fins el Collado Borrell. El dia es ventós i fa fred, i jo ho agraisc...m´agrada el fred. Apleguem al Collado i entren en territoti comanche, l´unic lloc del recorregut on anem a improvisar per a baixar. Per on vaig marcar el track no es viable baixar, pero provem per un pas on la cresta fa un claret, i bingo! Trobem un PR del que no he trobat informació i per una senda fotuda fotuda, baixem.
Una volta baix, decidim evitar carretera i aventurar-nos (mai millor dit) pel camí que el mapa topogràfic marca com "camí de l´ombria". Un camí per l´ombria, persupost, molt verd, amb molta vegetació. El camí va perdent-se, es fa senda, i cap al final es fa barranc. Molt guapo i salvatge. Per sort no ha plogut massa ultimament i aconseguim creuar el barranquet sense mullar-nos.
Ara ja eixim a la civilització, i per camins de terra i asfalt apleguem a Confrides, on havia deixat el cotxe amb algo de menjar i líquid.

Fernando, que la pròxima setmana té cursa a Murcia, deicideix abandonar ací- Ens sap mal, perque sabem que si no ve a Aitana acabarà penedint-se...però bó...
Vicent va amb el turmell tocat ja fa rato, però és un tio dur, i no dubtem que vindrà fins el final, com aixina va ser.

Enfilem de Confrides cap a la Font de l´arbre per camí asfaltat, i seguim per la pista que va per baix del cim, fins que el gps marca la senda que va al passet pel qual eixirem al cim. Apleguem dalt, cansats però molt contents i crec que orgullosos quan des d´allí podem vore des d´on venim i tot el recorregut que hem fet. Les vistes durant tot el dia son impresionants, mirem cap on mirem, estem en uns miradors impresionants i tenim la sort de poder-los gaudir, i fer-ho tot en un mateix dia. Som privilegiats, que collons!
Per la senda cimera, passem per les simes del Partagat, i en aplegar al Coll de Tagarina, decidim baixar ja per pista cap a Benimantell i Guadalest.

En acabar els gps marcàven 51km amb uns 2600m+, en 10h30´contant un parell de parades.

Em vaig quedar amb les ganes de seguir per la senda cimera, tal i com tenia marcat al track, per a baixar cap a Guadalest per el pas de després del Penyó Molero i se me ha quedat el rumrum...aniré algun dia a provar-ho.



Track ací

Video de la ruta:

Trail Serrella-Aitana from santivalles on Vimeo.



Un dia genial, per un lloc genial, amb una gent genial...que més es pot demanar?

Que estigueu bons!

Variadet

Ja sé que tinc el blog abandonat. La gossera m´embarga. Però no he estat parat ni molt menys. Entrenaments amunt i avall, i la "2on cursa de muntanya Gegant de Pedra a Segària"

Resumint:
Dels entrenaments el més destacable és que he començat a fer més velocitat (que sóc un caragol i dec millorar), i entrenant ja puc fer 10km a 4´41"...donant-ho tot. I també que vaig fer la circular del Barranc del Infern en 1h50´, el meu millor temps sens dubte. Aixó de entrenar més velocitat es veu que funciona.



I al Gegant de Pedra també molt content, vaig fer el meu primer top 100, amb un temps de 1h47´crec que va ser. Una cursa molt atractiva, tot i ser curta i per això massa ràpida per al meu gust, ho vaig passar molt bé i vaig entrar en la posició 94.

Ara a fer temps per a la pròxima, que serà la Mitja Marató Serra d´Oltà, on vaig debutar l´any passat i espere baixar el meu temps...no serà difícil...només conseguint no agarrar una pàjara com l´any passat ja tinc molt temps guanyat.

Salut a tots!

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Integral Serres de Novelda

No pot ser...entre al blog de Vicent, veig que ha escrit que vol enllaçar totes les serres de Novelda de un tiró, li dic que si s´anima Fernando jo també vaig, i el dissabte a les 7:30 del matí estava a Novelda hehe aixina de senzill.

Vicent ens havia preparat una ruta fotuda, no tant pel desnivell i kms ( 40km i 1700m+), sino pel tipus de terreny. Es va salvar perque ens va amagar un parell d´avituallaments de luxe, perque sino no ho conta xD

Començem per la primera, el Montagut. No és massa alta, però una pujada molt vertical amb una part final de cresta i trepades, que si m´haguera vist Talo no s´hauria cregut que jo anava per allí. I la baixada igual, pero al contrari...i jo cagaet de por.

D´ací vam anar per camins i pistes entre ceps de raïm (que bé ho tenen éstos de Novelda, ceps emparralats per a no desllomar-se hehe) a buscar la Serreta. Ací vam pujar muntanya a través, per la via ràpida, i de la mateixa manera vam baixar. Les sendes fins el moment, o no existien o no les trobàvem.




Baixem de la Serreta per a buscar el Cid. Era el cim gros del dia, una pujada dura per "senda" (que no vam trobar)de 200 a 1000m d´altitud en molts pocs km. Com no sabíem per on pillar el sender del PR, vam fer lo que estàvem fent tot el dia...marcar una linea recta des d´on estàvem fins al cim i tirar muntanya a través hehe La pujada va ser molt penosa, en molts llocs de 4 pates i sense saber bé si anàvem pel "camí" correcte. Jo només pensava en com baixariem d´allí si ens haviem equivocat i aquell cim tenia un tallat per darrere, baixariem rodant... Per sort ho vam endevinar i vam aplegar al cim. Encara no haviem fet 17km i ja estàvem molt cansats.





I la baixada del Cid, qué? per PR i molt espaiet. Es molt empinada i pedregosa.
Després venia un tram d´enllaç per anar a la zona de Betíes i la Mola. Aquest tram anava per un paisatge de pel.lícula de l´Oest, i era prou asequible, pero com estàvem ja cansats tampoc vam còrrer massa.

Apleguem als peus de Beties, Fernando, Vicent i jo. Carmen i Javier se´n havien anat abans per compromisos familiars. La pujada cap al cim, la endevineu? hehe Si, si...muntanya amunt. I la baixada pel mateix lloc.

Cansats però contents perque ja teniem el repte de Vicent al punt de mira, per camins vam apareixer a la Mola. La única pujada senzilla del dia! Tota per pista i sender. Menys mal que va deixar esta per al final...perque si aplega a deixar una de les altres muntanyes, no sé si l´hauriem tirat de dalt a baix xD



Ara ja quedava baixar cap on teniem els cotxes, i fer-nos unes cervessetes comentant el dia. Un bon dia per les muntanyes amb bona companyia, i el repte de Vicent a la saca!




Que estigueu bons!

divendres, 24 de setembre de 2010

BOTAMARGES 2010. Superior!

Estava escrivint la crònica, però estic desganat...i com la meua història és la mateixa que la de Jessi i Vicent, i ells ja la han contada, per a qué repetir quan puc posar l´enllaç? hehe

Resumidísimament: Vaig entrar el 107, després de 11h28´, 63km i 3000m de desnivell positiu. Casi el mateix temps que vaig passar amb Jessi, Vicent i Fernando; els meus companys d´una cursa que volía fer en solitari i mira per on, la vaig fer en bonísima companyia i vam passar un dia de p**a mare, de la que ens han quedat un bon grapat de rises i anècdotes que recordarem molt de termps. Gràcies!

Crònica de Jessi

Crònica de Vicent

Ara unes fotets:











L´any que vé torne, sí o sí!

Que estigueu bons!

dimarts, 7 de setembre de 2010

Més de Botamarges (li gastaré el nom!)

El diumenge a les 3 del matí sonava el despertador...ho sé, no cal que em digueu lo mal del perol que estem... A les 5 del matí haviem quedat a Forna alguna gent de Tierra Vertical, per anar a entrenar la segona part de Botamarges.

Apleguem a les 5, deixem cotxes allí i amb altres cotxes anem a L´Orxa, des d´on ixiem.
Començem tranquils i sense correr molt, a un ritme per mi perfecte, pero en aplegar dalt els de "La llebra" començen a tirar i jo a remolque tot el sant dia, fins que vam aplegar a Forna. Vaig aplegar prou fundit, en estat pre-pàjara, i es que els abusos es paguen, i el meu ritme no té res a veure amb el ritme d´aquesta gent i voler-los seguir es una reclam per a la fundida física.

El recorregut de categoria, el genoll flipe de lo bé que el tinc, la gent de pm, avituallament mòbil, i cervesseta per acabar.

Enllaç dades gps, clicka ací



En 11 dies tindrem davant al bou. Ja parlarem. Que estigueu bons!